Soc Andy Trias, aquest any he fet 46 anys i tinc síndrome de Down. Treballo a CosmoCaixa i també soc redactor de la revista Exit 21 i president de l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta de la Fundació Catalana Síndrome de Down. Per a mi, poder entrevistar l’actriu Gloria Ramos és tot un èxit en la meva vida. Té un gran mèrit que una actriu amb síndrome de Down hagi gravat una pel·lícula amb la repercussió de Campeones

També he escrit les meves memòries, titulades Ignorando el SD, perquè per a mi tenir síndrome de Down no és tan rellevant. Em considero una persona com qualsevol altre: treballo, tinc mal d’esquena, visc amb la parella…

Aquesta entrevista m’agradaria que servís perquè la gent deixi de posar etiquetes a les persones com nosaltres. Perquè la síndrome de Down no deixa de ser un cromosoma de més, i tant la Gloria com jo som un exemple del que fa falta en la societat: més persones i professionals amb Down que demostrin que som capaços d’això i molt més.

 

 

Gloria, el personatge que interpretes a Campeones, la Collantes, és una perdonavides. Com és Gloria Ramos a la vida real?
La Collantes és només el personatge que em va tocar fer en la pel·lícula. A la vida real soc una persona que s’ha esforçat molt i ha estudiat a la universitat. Ara seré tieta per primera vegada i el que més vull és que neixi el Rodrigo, el meu nebot.

T’ha sorprès l’èxit de Campeones?
M’ha sorprès molt l’èxit de la pel·lícula. He treballat amb un equip de companys maquíssims, sobretot l’entrenador. Li vull donar les gràcies a ell, especialment. Durant el rodatge fèiem moltes preses i podíem estar fins a dotze hores de peu. Fins i tot a la nit! Ara, cadascú ha seguit el seu camí, però fem entrevistes i esdeveniments. No parem.

Què se sent estar nominada als Goya?
Que m’hagin nominat als Goya ha estat un regal. L’experiència m’ha agradat molt. Ens han donat un diploma perquè hem guanyat tres Goya: a la millor pel·lícula, a la millor música i al millor actor.

Com portes la fama?
Això de la fama m’agrada molt. M’encanta que la gent em demani fotos i autògrafs. És el que té el món del cinema! A la feina, hi ha qui em diu si la fama em pujarà al cap. Però jo vull continuar fent més pel·lícules i esdeveniments. No vull que aquesta experiència acabi mai.

En el teu dia a dia, de què treballes?
Treballo a la botiga d’Adidas de la Gran Vía. M’agrada molt la meva feina. Els companys són com germans i m’anomenen “l’animada”.

I què t’aporta el fet de treballar?
Una feina et permet guanyar diners i cobrar per poder-te pagar el que vulguis o per poder convidar algú en alguna activitat d’oci. Les persones amb discapacitat poden treballar en diferents tipus de feina i han de poder treballar en molts més llocs. Cadascú treballa al nivell que pot.

Què has estudiat?
Em vaig graduar a EducaDEMOS, a la Universitat Pontifícia Comillas, per poder treballar en guarderies i col·legis.

D’on et va sorgir la vocació d’actriu?
Ser actriu sempre ha estat un objectiu, perquè m’agrada molt actuar. Ja de petita deia: “De gran vull ser actriu”. I la meva mare em va apuntar a fer teatre. Fa molt de temps que en faig i és el que m’apassiona.

I vas acabar fent Campeones!
Sí, i aquí sí que vaig haver d’estudiar…

Aprendre’t els papers requereix molta memòria, oi?
Sí, i vull continuar estudiant per ser actriu en altres pel·lícules i obres de teatre. Em vull treure alguna titulació en teatre.

Quina és la teva actriu preferida? I el teu actor preferit?
Jo vull ser actor professional, com ho és Javi Gutiérrez. El Javi és impressionant, és el meu heroi. La meva actriu preferida és Dove Cameron, a Los descendientes. I també m’agrada molt Piratas del Caribe. M’encanten les pel·lícules d’acció. A l’habitació tinc penjada una bandera pirata enorme i també tinc una disfressa de pirata, perquè de petita les meves germanes m’hi disfressaven. De gran, a més a més d’actriu, també vull ser un pirata autèntic.

Què és per a tu la síndrome de Down?
Significa que hi ha coses que et costen més de fer que els altres i coses que et costen menys. Aprens coses diferents.

T’agradaria viure de manera independent?
Sí, per poder viure amb la parella.

Jo sempre dic que la sobreprotecció és el nostre pitjor enemic. A tu t’han sobreprotegit?
Els pares i els germans em protegeixen perquè em volen ajudar. Perquè m’estimen. De vegades estan molt pendents de mi; per la por, suposo…

Però, en definitiva, som persones i també tenim dret a equivocar-nos, oi?
Esclar.

A alguns companys meus els han negat l’entrada en un bar. A tu t’han discriminat mai?
Tenir síndrome de Down no és un problema. El problema és que hi hagi discoteques o concerts als quals no et deixin entrar. Quan tens síndrome de Down, tens els teus drets. Ningú no et pot dir el que has de fer.

Tens raó, hauria de ser així. Ara que parlem de drets, a les pròximes eleccions del 28 d’abril totes les persones amb discapacitat intel·lectual podran votar. Què et sembla?
Crec que tothom ha de tenir el dret a poder votar.

A més del cinema, quines aficions tens?
Em va encantar anar a veure el musical Billy Elliot. A la nit també llegeixo. Ara estic llegint una novel·la. I vaig a classes de ball amb una professora que es diu Alba. M’agrada molt la música. No paro de ballar. I de vegades, amb la gent de Down Madrid anem a museus i fem un munt d’activitats. Ah, i m’agrada molt el bàsquet. Soc de l’Estudiantes. Però, de futbol, soc del Reial Madrid. Mira, porto un pin del Reial Madrid a la samarreta.

Ah… Doncs jo soc del Barça! I com et veus en un futur, Gloria?
Vull estudiar, estudiar i estudiar teatre, perquè el teatre és bo per a tot. En el futur faré classes de teatre els dimarts i els dijous. Fins ara, els dijous feia natació, però me n’he donat de baixa, perquè vull fer teatre els dos dies, ja que fent-ne només els dimarts era poc.

Genial. Moltes gràcies, Gloria. Per a mi ha estat un plaer poder entrevistar una actriu nominada als Goya.
De res. Gràcies a tu!

 

Fotografia: Bárbara Lanzat