Avui és 29 de setembre, Dia Mundial del Cor. Quantes vegades ens aturem a pensar en aquest òrgan, tan lligat a l’amor, i al qual només fem cas quan ens dona un ensurt? Reconeguem-ho: som més de veure quina talla de pantalons ens entra que no pas els quilòmetres que haguem caminat. El Dr. Valentí Fuster, prestigiós cardiòleg establert a Nova York i director del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), assenyala un clar responsable quan el cor falla: la societat de consum. No obstant això, i gràcies a diverses subvencions de la Fundació ”la Caixa”, entre elles una ajuda Health Research 2018, Fuster assegura que d’aquí a 15 o 20 anys es podran revertir alguns elements que, avui dia, converteixen una persona en un potencial pacient cardiovascular.

Donem al cor la importància que es mereix?
No, desgraciadament. La societat de consum ens atrau més que el fet de cuidar-nos. Coneixem tots els factors de risc que poden desenvolupar una malaltia cardiovascular, però preferim ignorar-los, arrossegats per la voràgine del consum. Sovint la societat pot més que nosaltres, i és quelcom que hem de canviar.

Quina prevalença tenen les malalties cardiovasculars?
Distingim tres fases pel que fa a la incidència d’aquest tipus de malalties. En els països d’economia avançada estem ja en fase 3, i els d’economies emergents estan en fase 2, o fins i tot 1. Així, la prevalença de la malaltia cardiovascular depèn molt del grau de desenvolupament econòmic.

 

Retrato del cardiólogo Valentín Fuster

 

Què podem fer per prevenir una malaltia cardiovascular i quin paper hi té l’alimentació?
Pel que fa a la prevenció, la realitat és senzilla. Perquè al final és la lluita entre voler cuidar-se o deixar-se endur per la societat de consum. No es tracta que haguem d’aprendre quelcom nou, perquè tots sabem que el tabac, el colesterol, la diabetis, la manca d’exercici i l’obesitat són perjudicials. És, més que res, una pregunta personal: estem disposats a cuidar-nos? Qui guanyarà? El cervell, les ganes de cuidar-nos o la societat de consum? En aquest sentit, hem creat un programa de prevenció a través de la Fundació SHE – ”la Caixa”. Treballem amb nens, persones d’edat adulta mitjana i gent gran, i hem vist que si promocionem hàbits saludables en edats primerenques, de 3 a 7 anys, es mantenen en l’edat adulta. De manera que és una bona forma de prevenir les malalties cardiovasculars.

 El 2018 va rebre l’ajuda Health Research de la Fundació ”la Caixa”. Quin projecte estan desenvolupant amb aquesta col·laboració?
És un projecte molt interessant, en el qual estem estudiant la mutació d’un tipus de cèl·lules blanques que provenen de la medul·la òssia. I que podrien ser causants de malalties arterials, com l’aterosclerosi, malalties coronàries i alguns tipus de càncers de la sang. El que hem observat fins ara és que aquestes mutacions, que crèiem que només es produïen en edats molt avançades, també ocorren en individus joves, d’entre 15 i 20 anys.

 Què passa exactament amb aquestes cèl·lules?
Aquestes cèl·lules, quan no s’han alterat genèticament, són cèl·lules de defensa. Però quan pateixen la mutació, es converteixen en cèl·lules d’artilleria. En lloc d’ajudar, causen problemes a les artèries, que poden derivar en malalties com l’aterosclerosi. Cal tenir clar que l’aterosclerosi no és un problema en si mateixa. Però sí que ho són les complicacions derivades, com l’infart agut de miocardi. El problema és que és una malaltia silenciosa, que només es manifesta en un episodi agut. Amb aquesta recerca, estem veient com la majoria dels humans tendim a desenvolupar aquest tipus de mutacions. Ara ens hem de centrar en què fer per evitar aquesta mutació.

 Aleshores, quina és la línia de recerca que s’obre?
Primer hem de desenvolupar un sistema de laboratori per detectar persones amb cèl·lules que han patit aquesta mutació. I un cop sapiguem quins individus les tenen, hem de promoure els hàbits saludables d’una manera especial entre aquestes persones. Tenim una línia de recerca, molt prometedora, que d’aquí a 10-20 anys ens permetria tenir teràpies que puguin modificar les alteracions genètiques. Això vol dir que, amb el temps, segurament tindrem teràpies per poder revertir el procés de mutació. I disminuir les malalties cardiovasculars.

 Quin paper tenen institucions com la Fundació ”la Caixa” en projectes de recerca com el seu?
Les entitats que financen projectes de recerca són molt importants per avançar en la ciència. Estem molt contents de poder tenir aquest suport i crec fermament que la Fundació ”la Caixa” és una entitat model al món pel que fa a l’impuls de la recerca científica.

El passat dia 22 va avançar al debat Health In Sight sobre els tractaments contra la COVID-19 que els anticoagulants són prometedors per tractar aquesta malaltia.
Sí. De fet, tenim en marxa un projecte internacional, en el qual participen més de 100 institucions de tot el món. Els coàguls són un dels problemes derivats de la COVID-19. I l’important és saber quin tipus d’anticoagulants ens poden ajudar. Ja hem fet proves amb un tipus específic en més de 5.000 pacients, que ajuda a reduir la mortalitat. En aquest moment, els resultats que tenim són molt esperançadors. Sobre la COVID-19 estem aprenent contínuament. És cert que és una malaltia molt agressiva, però que arribarem a vèncer, amb temps.

 

Text: Itziar Lecea