“El Papa Francesc és partidari de Donald Trump”, “musulmans reclamen retirar decorats nadalencs a Màlaga” i “Ryanair et convida a volar gratis pel seu 33è aniversari”. A causa de les noves formes de comunicació i consum informatiu, les notícies falses s’escolen en el nostre dia a dia i desdibuixen la línia fina que hi ha entre realitat i ficció. Perquè els joves d’avui tinguin eines per identificar-les i desenvolupin una mirada crítica cap a la informació, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i EduCaixa posen en marxa la desena edició del programa Premsa a les Escoles a 75 centres de secundària. En parlem amb Neus Bonet, degana del col·legi de periodistes.

El 1938, la dramatització radiofònica de la novel·la La guerra dels mons, que relatava en directe una invasió extraterrestre, va crear una gran alarma social als Estats Units. Les notícies falses no són res de nou. Però els últims anys han agafat força. Què busquen, ara?
A vegades la intenció és manipular la gent, aconseguir que es comporti d’una forma determinada. Això ho fan, per exemple, molts moviments populistes i d’extrema dreta. En altres ocasions, només tenen finalitats econòmiques perquè si una plataforma difon notícies espectaculars (i falses) que fomenten el pescaclics (clickbait), tindrà més anunciants. Per això, a través del taller Premsa a les escoles volem fer que els joves, els ciutadans del futur, siguin més crítics amb la informació.

 

 

Com els ensenyeu a tenir una mirada crítica?
Fent-los veure que s’ha de contrastar tot a través de mitjans de comunicació de referència. Hauria de ser un hàbit, com quan anem al supermercat i comparem els ingredients de diferents productes.

Si no som conscients que cada mitjà té la seva línia editorial i, a més, només consumim informació afí a les nostres idees, podem arribar a pensar que les opinions diferents a la nostra són notícies falses. Com abordeu la diversitat d’opinions als tallers?
Ensenyem als joves que hi ha una cosa que es diu llibertat de premsa i que cada mitjà escull un titular o una foto concreta per donar una versió particular de les notícies segons la seva línia editorial. Es tracta de fer-los entendre que no tot és blanc o negre ni estàs amb mi o en contra meu. Si no hi hagués la diversitat d’opinions als mitjans, encara viuríem en dictadures. Com més oberta i informada sigui una societat, més democràtica serà. El periodisme és el termòmetre de com viu en democràtica una societat.

Tenint en compte la gran responsabilitat que té el periodisme, els mitjans de comunicació haurien de ser els últims a caure a la trampa de les notícies falses. Com s’aconsegueix, això?
Exactament de la mateixa manera que per a qualsevol ciutadà: contrastant-ho tot. Del contrari, es pot caure en l’error. Fa poc, per exemple, una agència de notícies va comprar una notícia falsa que circulava per internet que deia que Venècia estava inundada per l’acqua alta i que no s’hi podia sortir al carrer. Com que ningú no la va contrastar, hi va haver un mitjà que la va acabar publicant i, en realitat, no havia caigut ni una gota!

Fa poc la web independent de verificació de dades malditobulo.es va desmentir una dada aportada per un partit antifeminista que deia que 31 homes són assassinats a mans de les seves parelles cada any. Quines conseqüències poden desencadenar aquesta mena de pràctiques?
Divulgant dades falses, es beneficien interessos polítics —en aquest cas, el partit en qüestió ja havia dit que volia revertir la llei contra la violència de gènere— i, a més, es perverteix la democràcia. Les notícies falses fan que algunes persones dubtin i es preguntin si realment són certes.

I què es pot fer davant d’aquesta perversió?
Més periodisme! A part de demostrar que aquesta dada no és certa, el periodisme també ha de posar sobre la taula la realitat de les dones: en els últims anys hem fet grans avenços, però encara hi ha un sostre de vidre que sembla blindat, no hem aconseguit eliminar la bretxa de gènere, la precarietat acostuma a tenir rostre de dona… Vaja, que encara ens falta molt.

Diverses investigacions i informes han assenyalat que dirigents com Donald Trump i Jair Bolsonaro van tenir, durant les campanyes presidencials, suport de notícies falses que parlaven a favor seu. Això prova que, encara que les mentides hagin existit sempre, avui en dia suposen més perill per a la democràcia i l’estabilitat mundial?
Exacte, perquè mai no havíem tingut tant poder de difusió com el que ofereixen avui les xarxes socials. Les informacions falses circulen per l’aire i les respirem. I això no ho podem controlar, com tampoc que el govern rus es plantegi tancar internet per combatre les notícies falses. Això seria molt perillós perquè, quan un país empresona periodistes, internet és l’únic que garanteix la llibertat d’informació. Sense anar més lluny, l’intent de cop d’estat de Turquia de juliol del 2016 es va saber al mateix moment gràcies als ciutadans que compartien a les xarxes socials el que estava passant.

El periodista Iñaki Gabilondo va dir que si el fals documental dirigit el 2014 per Jordi Évole sobre el 23-F, Operación Palace, es fes ara, ell no hi participaria “pel gravíssim problema en què s’han convertit les notícies falses per a la societat”. Creus que s’ha vetat la possibilitat de fer aquesta mena de continguts?
Per una part, sí, perquè anul·len tot allò pel que estem lluitant. Encara que, per l’altra, farien que ens adonéssim que, per mitjà de periodistes de referència i un canal de televisió seriós, ens poden arribar a manipular completament.

Què n’opines de l’afirmació de la filòsofa Fina Birulés: “Hi ha molt d’autoengany. Sembla que vulguem viure en la postveritat”?
Pot ser que tingui raó, perquè tots sabem que la corrupció està molt instal·lada en la nostra cultura política i a l’hora de votar, no la castiguem. Això vol dir que som més manipulables del que pensem? Diego Redolar, investigador al Cognitive Neurolab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professor de ciències de la salut en aquesta universitat, va analitzar com ens influencien les emocions a l’hora d’inclinar-nos a favor d’un partit polític i va veure que alguns dels aspectes clau que ens fan decidir entre un polític o un altre són l’estructura i l’expressivitat del seu rostre; en resum, la seva bellesa.

Si som tan manipulables, creus que una opció seria desconnectar-se de totes les xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània?
No, mai no és una opció apartar-se de la societat en què vivim, treballem, ens divertim o gaudim de la cultura. Al contrari, hem de navegar més per la xarxa buscant mitjans, personalitats o periodistes de referència. I als periodistes ens toca fer més periodisme que mai!

 

Text: Alba Losada
Fotografia: Arnau Rovira