No volia estar tota la vida preguntant-me què hauria passat si hagués estudiat el que m’agrada: el mar. La mare té una farmàcia i jo tinc molta facilitat per a la química. De manera que tothom em va dir que entrés a Farmàcia, que, a més, era una professió “molt de noies”. Al cap de tres anys ho vaig deixar i vaig començar a estudiar Ciències del Mar. Ara no m’imagino com seria la meva vida sense bussejar i sentir que ets en un altre món i tota la tranquil·litat que això em transmet. No deixeu que ningú us digui què heu d’estudiar, ni us conformeu amb els estereotips. Iniciatives com Hypatia Project, que té el suport de l’Obra Social ”la Caixa”, són essencials perquè sostenen que la ciència també és cosa de noies.

A tots ens ve la mateixa imatge quan sentim la paraula tauró: aquell monstre assassí de les pel·lícules. En canvi, la realitat s’allunya molt d’aquesta idea. Els taurons són uns animals increïbles que habiten el planeta des de fa més de 400 milions d’anys. Més que els dinosaures! I no s’han extingit perquè estan dissenyats d’una manera al·lucinant, preparada per adaptar-se a qualsevol cosa. Però ara, l’ésser humà, amb la pesca accidental, la contaminació dels oceans i el mercat d’aleta de tauró, els està fent desaparèixer. Des dels anys 70 fins ara algunes espècies de taurons han desaparegut fins en un 99 %.

Pots pensar: com pot recórrer la canyeta del meu suc milers de quilòmetres, fins a una illa a Mèxic, i baixar molts metres de profunditat fins arribar a un tauró? Primer, al mar no hi arriba una canyeta sinó més de deu milions de tones de plàstic a l’any, a més del 80 % de les aigües residuals. El tauró és un depredador que és al cim de la piràmide alimentària, de manera que la contaminació va pujant i estenent-se pels esglaons de la cadena i ell se l’acaba menjant tota. Però reduir l’ús de plàstics està a les nostres mans. És increïble el que pots aconseguir només deixant de fer servir canyetes o bosses de plàstic. Hi ha tant de plàstic que no podem evitar —com el que contenen els smartphones— que com a mínim el que sí, evitem-lo.

 

 

Si s’extingissin, seria una catàstrofe. Com que són al cim de la cadena alimentària, tenen un paper essencial en tots els ecosistemes. Controlen les poblacions, i les regulen perquè no creixin massa. Si els eliminem d’un ecosistema, acabaria havent-hi massa bonítols, per exemple, que mengen zooplàncton, que al seu torn menja fitoplàncton. És a dir que en un ecosistema sense taurons hi hauria massa fitoplàncton, entre altres coses. Sense els taurons, el mar no seria com el coneixem. Potser no hi hauria esculls de corall, ni res.

Els taurons m’han ensenyat que no som res i que la ciència no s’acaba mai. Realment, el cervell del tauró és molt petit. Però la seva capacitat sensorial és enorme. A més dels nostres cinc sentits, amb els puntets que tenen al morro perceben camps elèctrics i amb les línies laterals detecten vibracions i es poden orientar. La seva capacitat sensorial és tan gran que no ens la podem ni imaginar. Provem d’explicar-la amb el raonament, anomenant decisions les seves accions, humanitzant-los. Però no funcionen d’aquesta manera. Creiem que sabem moltes coses i que ho podem explicar tot, però després, quan nedes a prop d’un tauró, tot el que et ve al cap són preguntes i em fascina pensar “encara que el tingui aquí al costat, és tot un desconegut!”.

“La gent només protegeix el que estima. I per estimar alguna cosa l’has de conèixer.” És una frase de Jacques Cousteau —en qui es va inspirar, per cert, Wes Anderson per al personatge de Steve Zissou i la seva boja tripulació de gorra vermella i camisa blava a Life Aquatic—, i també és la meva màxima. Gràcies als aquaris hem aconseguit molta informació sobre els animals marins. Són molt útils i hi dono suport. Però fins que no vas al mar no el coneixes de debò. I quan el coneixes, la teva sensibilitat cap a ell canvia, comences a estimar-lo i el vols protegir de debò. Per això cal educar els infants des de menuts en el respecte al mar i a totes les espècies que hi viuen.

Text: Gádor Muntaner, oceanògrafa
@gadormunta