D’aquí a molt poc temps, menys del que ens podem imaginar, una màquina intel·ligent s’unirà a la batalla contra la Covid-19: es tracta d’un projecte que està desenvolupant l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i la Universitat Pompeu Fabra. S’espera que aquest projecte sigui capaç, cap al final de l’any, de predir si desenvoluparem complicacions crítiques de la Covid-19 a través de models creats amb intel·ligència artificial. Per conèixer millor aquesta tecnologia, parlem amb la investigadora de l’ISGlobal Gabriela Cárdenas, que, després d’estudiar la carrera de Cinesiologia a Xile i dedicar un anys a la pràctica clínica, s’ha instal·lat al nostre país, on ha fet, a més, un doctorat a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). 

Com es pot fer servir la intel·ligència artificial en el tractament de la Covid-19?
Bàsicament, la intel·ligència artificial permet identificar molts tipus de patrons, situacions que es repeteixen. En aquest projecte, liderat per la Dra. Judith Garcia-Aymerich, preparem un model de predicció a partir de radiografies toràciques i dades clíniques de molts pacients hospitalitzats amb Covid-19. Aquest model serà capaç de predir, per exemple, el risc que tenim de desenvolupar una insuficiència respiratòria greu i d’ingressar a la UCI. Predir aquestes complicacions ajudarà el personal sanitari a posar en marxa la monitorització i el tractament necessaris de manera precoç, fet que permetrà optimitzar l’organització del personal i els recursos, cosa que és molt important en un context de pandèmia.

 

Gabriela Cárdenas, investigadora del IsGlobal, puño cerrado

 

Hi ha altres indicis que ens indiquin que una persona pugui desenvolupar una insuficiència respiratòria greu?
N’hi ha molts factors: tenir una edat avançada o patir alguna malaltia crònica com ara diabetis, hipertensió o càncer s’han associat a més risc de desenvolupar una forma greu de la Covid-19 i d’ingressar a l’hospital. També s’ha dit que el grup sanguini hi podria influir, però els últims resultats indiquen que no és així. Malgrat això, aquest projecte estarà enfocat a identificar els factors de risc associats a desenvolupar la malaltia crítica una vegada que el pacient hagi estat hospitalitzat. 

I també pot ajudar a preveure els efectes secundaris que deixa la malaltia?
L’aparició de la Covid-19 és massa recent per establir el que pot provocar a llarg termini. No obstant això, es fa un seguiment dels pacients i s’ha observat quins patrons s’hi repeteixen. Per exemple, es creu que els que han patit una forma greu de la malaltia podrien desenvolupar fibrosi pulmonar (cicatrius pulmonars). Per identificar aquests patrons fibròtics podria ser útil la intel·ligència artificial. 

I ens pot ajudar en la lluita contra altres pandèmies?
La intel·ligència artificial s’ha utilitzat àmpliament els últims anys. Per exemple, en països en vies de desenvolupament s’ha aplicat per detectar i monitoritzar les zones amb més risc de tenir un brot de zika. Establir aquest tipus de mapatge és fonamental, especialment en països d’ingressos baixos, per fer una planificació més efectiva dels recursos.

Quin paper tindrà la intel·ligència artificial en la medicina del futur?
Avui dia la intel·ligència artificial està present a totes les àrees de la medicina. Ha estat, és i probablement continuarà sent utilitzada en el diagnòstic de malalties, en l’estimació del risc de mortalitat, en la monitorització epidemiològica, en la planificació en salut pública, etc. L’evolució és constant en totes aquestes àrees.

Com a investigadora, m’imagino que la lluita contra la Covid-19 suposa una responsabilitat enorme però també un repte sense precedents. Com estàs vivint el procés?
Quan treballes amb dades de la Covid-19 dia rere dia t’adones de la gravetat de la pandèmia i hi sents un compromís especial. És veritat que els investigadors hem treballat amb molta pressió, però molts ho hem fet des de casa, amb la família. En aquest sentit, el personal sanitari que duu a terme tasques assistencials ha fet una feina molt més arriscada, perquè ha de fer front a la situació en primera línia, posant en perill la seva salut i la de les seves famílies. 

ISGlobal també ha publicat un seguit de documents sobre el desconfinament. Quines n’han estat les primeres conclusions obtingudes?
No hi ha una única conclusió perquè hem publicat documents sobre temes molt diversos, des d’estratègies per identificar casos de Covid-19 fins a la reobertura de les escoles i el transport, passant per temes de gènere, pobresa i equitat. Des del nostre programa d’investigació de malalties cròniques no transmissibles i medi ambient, acabem de preparar un d’aquests documents per donar a conèixer l’efecte que podrien tenir les mesures de confinament en la gent gran. Hi revisem tres temes: primer, en l’àmbit de la salut mental, l’autoaïllament a causa de les mesures de control de la malaltia i les limitacions en el maneig de les xarxes socials i la tecnologia podrien haver disminuït les relacions socials i haver provocat un augment en la sensació de soledat i abandonament. Segon, creiem que les restriccions en la mobilitat associades al confinament provoquen una disminució de l’activitat física, limiten l’execució de les tasques de la vida diària i la interacció d’aquest col·lectiu amb l’entorn. En tercer lloc, la pandèmia podria tenir efecte en les malalties cròniques: creiem que els desajustos en el seguiment i el tractament d’aquestes malaltia podria tenir conseqüències en la salut de la gent gran. Finalment, proposem recomanacions sobre com es pot minimitzar l’impacte del confinament en les malalties cròniques, la mobilitat física i la salut mental. 

Quina és la clau per sortir d’aquesta situació?
Pot ser que no tinguem accés a una vacuna abans del 2021, ja que, en general, calen anys per comprovar-ne l’eficàcia i la seguretat, a banda dels processos de producció a gran escala i comercialització. A més, mentre hi hagi casos positius i contacte entre nosaltres, els contagis es continuaran produint. Així, crec que tots som responsables de prendre les mesures de prevenció adequades per disminuir al màxim l’impacte d’aquesta pandèmia. Al final, més que cuidar-nos a nosaltres mateixos, és un tema de responsabilitat col·lectiva.

 

Fotografia: Laia Sabaté