Confiança, determinació i optimisme. Però, sobretot, amor per la vida. Aquesta és la recepta de Jaume Alguersuari per aconseguir el que ens proposem a la vida. De fet, hi va haver un moment en la seva trajectòria en què la va haver de fer servir, afegint-hi una mica de coratge: quan va decidir deixar de banda la Fórmula 1, a la qual també s’havia dedicat el seu pare, i centrar-se en allò que veritablement li feia brillar els ulls: la música. De fet, la seva història ens recorda que molts dels casos d’èxit que han inspirat la humanitat comparteixen els origens més humils, i el fil invisible que els uneix a tots està fet seguint aquesta recepta. I és, també, la que intenta inculcar el programa CaixaProinfància, que treballa incansablement perquè un entorn de pobresa mai no privi els infants de la felicitat que mereixen.        

Com podem ser prou valents per dedicar-nos al que de debò ens agrada?
El primer per fer el pas i avançar en un sentit humà i professional és l’autoconfiança i l’amor propi. Som incapaços de moure fitxa si no tenim confiança en nosaltres mateixos. La valentia és una conseqüència de l’autoconfiança. El fet de no saber si ho podré fer, però que tinc el dret de donar-me l’oportunitat d’intentar-ho.

Com vas descobrir el que de debò volies ser de gran?
Reconèixer què vols ser de gran és molt més senzill del que sembla. Què és el que et fa ser feliç? Què és el que et fa brillar els ulls? Em vaig posar un casc un dia perquè tenia bones sensacions, i perquè era competitiu, m’agradava guanyar. En la música em passa el mateix, m’encanta i va arribar un moment en la meva vida que això em feia brillar més els ulls que continuar fent voltes a un circuit amb un cotxe. Fa cinc anys alguna cosa dins meu em va dir: wow, som aquí per deixar marca, deixar un segell propi, i vaig decidir començar una carrera musical. Em vaig adonar de tot el que podia aportar a aquest sector. La vida són capítols, se’n tanca un i se n’obre un altre, i l’important és emocionar-se i, sobretot, posar el 120 % de tu en tot el que facis.

 

 

Va ser fàcil canviar d’ofici? Què va ser el més gratificant i el més difícil?
Canviar d’ofici no és fàcil. Durant el meu últim any a la Fórmula E, quan me n’anava a dormir sentia que no estava fent el que realment volia. M’aixecava al matí i no em brillaven els ulls. Em vaig preguntar: Qui soc? La meva missió a la vida és ser aquí simplement per diners? Com que no podia ser campió de F1 em vaig preguntar, amb molta honestedat, com em podia donar en cos i ànima a alguna cosa en el que sabia que tenia una mica de talent i en el que creia que tenia futur: la música. No m’ho vaig pensar dues vegades, però va ser difícil perquè la família i els amics no ho van entendre. Estem sotmesos a un sistema de crítiques i judicis; la gent et va dient el que ells creuen que has de fer, però l’important és el que tu creguis. He comès errors però no en canvio ni un, han estat meus i n’he après coses. El highlight seria: demana consell però equivoca’t amb les teves decisions, no amb les dels altres.

De fet, CaixaProinfància treballa precisament perquè els infants amb famílies en situació de vulnerabilitat tinguin les mateixes oportunitats per fer el que realment vulguin, sense que hi interfereixi la seva situació familiar. Què et sembla?
És una tasca fantàstica i molt necessària en dies com els que estem vivint. Sobretot perquè dona la possibilitat als infants de fer coses que no podrien fer d’altra manera. Els dona il·lusió i això és el més important, sobretot a aquesta edat en què encarà estem veient cap a on volem tirar a la vida.

De fet, desenvolupa el programa Tens Talent, una iniciativa educativa que vol identificar i potenciar el talent i les capacitats d’infants d’entre 6 i 12 anys…
Jo, d’això, en dic educació intel·ligent. Localitzar una habilitat, una actitud essencial entre els 6 i els 12 anys és importantíssim perquè després ho pots treballar i ajudar-los a desenvolupar confiança en les seves capacitats. I això els ajudarà a fer el que es proposin, no només en aquesta activitat, sinó també en el seu entorn, dia a dia. Programes com aquest ajuden, faciliten i escurcen el procés de maduració.

Quina és la importància de tenir bons mentors?
Tenir referències i mentors és molt important, però no s’ha de confondre. Els ideals no són ideals. Ningú no és perfecte, ni Steve Jobs ni ElonMusk. No són extraterrestres. L’important és entendre que si ells han fet grans coses i han tingut èxit, nosaltres també tenim aquesta possibilitat. Uns han nascut a SiliconValley, d’altres a Barcelona i d’altres a Càceres, però el que ens fa diferents és el nostre cor, les nostres mans i les nostres idees. La voluntat, el sacrifici, la determinació i les ganes de fer coses al món és el que marca la diferència. Amb això, sí a tenir models i sí a fixar-se certs exemples, però no a les comparacions. Sobretot, saber que tothom ha comès errors i que formen part del pla, de l’estratègia i, per descomptat, dels èxits.

Com podem potenciar l’autoestima i la confiança dels infants perquè puguin ser el que vulguin a la vida. Què els diries?
Es pot resumir en una paraula: amor. L’amor no és només estimar algú, és l’actitud constant d’optimisme, de voler fer les coses. Un somriure és amor. Si podem transmetre aquesta energia a la gent jove i a la vida, que no costa diners i és molt fàcil, podrem canviar el món.

 

Entrevista: Laura Calçada
Fotografia: Laia Sabaté