La londinenca Katie Menzies i el gallec Abel Reverter són Cabeza Patata, un estudi d’il·lustració i animació en 3D amb un gust pronunciat per la feina feta a mà, amb cura, humor, elegància i una punta d’ironia. Tenen una estructura mínima, però molt àgil, que els permet treballar per a clients com Google, Spotify o el New York Times sense perdre gens ni mica del seu encant artesanal. La crisi del coronavirus els va enxampar fent un cicle de xerrades per diferents CaixaForum del país, que es va haver de suspendre i que ara s’ha reconvertit  en la iniciativa digital Trobades Confinades. Des de casa, la Kati i l’Abel diuen que el confinament els ha permès conèixer els veïns i comprovar la importància de l’empatia i de l’intercanvi cultural en els moments més difícils.               

Com va néixer Cabeza Patata i amb quin propòsit?
Katie: Cabeza Patata va néixer fa dos anys, gairebé per casualitat, perquè en realitat no preteníem crear un estudi, només divertir-nos.

Abel: Tot va començar quan em vaig posar a transformar els dibuixos que feia la Kate en 3D i, al cap de poques setmanes, els vam fer en forma de grafits a les parets del Poblenou, on l’Ajuntament ho permet.

Katie: Aleshores li vam posar nom i vam fer la pàgina web, perquè van començar a arribar-nos e-mails de productores per a diferents projectes. De fet, la nostra primera feina professional va ser per a Google simplement perquè una noia que hi treballava va veure els nostres dibuixos pel mòbil i ens va contactar.

El vostre estil és molt personal, però alhora remet a altres universos. Quines són les vostres influències artístiques principals?
Abel: Ens agraden les coses artesanals i fetes en stop-motion, com el que fa l’estudi Aardman o fins i tot Wes Anderson en algunes pel·lícules. També ens interessa molt la moda i el disseny d’interior, i es nota a la nostra feina. Volem fer alguna cosa aparentment senzilla, però que a l’hora sigui refinada, i crec que aquest contrast lliga molt bé amb la imatge de les empreses més tecnològiques.

 

 

Viviu a cavall entre Londres i Barcelona. On us ha enxampat el confinament i com ho porteu?
Abel: Doncs tot just acabàvem de llogar un local a Barcelona quan va començar la quarantena i no vam tenir temps ni d’acabar les obres. Mentrestant, hem habilitat una habitació a casa. Al matí fem esport, body combat, a través d’una plataforma on-line, després esmorzem i treballem fins a l’hora de dinar. A la tarda ens relaxem amb projectes més personals. Per exemple, ara estem fent un jardí de paper.

Katie: Però s’està complicant i no crec que tinguem temps d’acabar-lo durant la quarantena!

Com us està afectant professionalment la crisi de la COVID-19?
Abel: Molts projectes han caigut i també s’estan endarrerint les decisions en d’altres perquè no se sap quant de temps durarà això. Les indústries culturals són sempre les primeres víctimes de les crisis i crec que ara afectarà especialment productores locals o de mida més petita. Per a les grans és diferent i, de fet, suposo que Netflix o Spotify hauran incrementat els subscriptors. Nosaltres hem procurat no créixer gaire i no contractar gent precisament per por a haver d’afrontar una crisi, perquè la del 2008 ja ens va alertar del que podia passar.

El confinament està sent dur per a molta gent, quin paper pot tenir el consum de cultura i la creació artística en un moment així, especialment per a les persones que no acostumen a tenir una activitat artística?
Katie: Hi ha molta gent que diu que és el moment de fer les coses que sempre has volgut fer i, en part, és veritat, encara que tampoc no cal angoixar-se.

Abel: Sembla que hi ha com una exigència de treure tota la nostra creativitat, però és millor prendre-s’ho amb calma perquè ja tenim prou pressió amb la situació que estem vivint. Però si alguna cosa ens està ensenyant la quarantena és la importància de la indústria creativa. Perquè la gent està sobrevivint a base de llegir llibres, escoltar música i veure pel·lícules. No hi ha cap societat sense indústria cultural o activitat artística i això demostra fins a quin punt la creativitat és fonamental. A més, fer coses amb les mans et relaxa molt i compensa el fet de no poder sortir a caminar. Si només et dediques a consumir i no produeixes et pots acabar angoixant.

Creieu que en temps com aquests els artistes han de treure el costat més social i comprometre’s amb la causa per ajudar la gent?
Katie: Nosaltres estem intentant fer coses col·laboratives i mantenir el contacte amb la gent a través de directes en xarxes socials, i també aprofitem per fer coses divertides, com ara tallers on-line.

Abel: Creiem que és important ajudar a conscienciar les persones que ens segueixen a les xarxes de la importància de quedar-se a casa, per això hem creat la campanya Stay Home Stay Positive. També hem creat dos projectes amb filtres de realitat augmentada. El primer es diu Clap 10 times i convida els usuaris a aplaudir 10 vegades a través de la càmera del mòbil. El segon, Real World Patata, convida els usuaris a col·locar un personatge de Cabeza Patata en qualsevol lloc de casa seva i després controlar diferents accions, com grimpar, ballar o agitar-se. La resposta ha estat fantàstica, amb 50.000 visualitzacions en un sol dia. És el que hem de fer els que no ens dediquem a una activitat fonamental, com treballar en un hospital o distribuir menjar.

Què esteu traient de bo del confinament?
Katie: Sobretot, conèixer els veïns, perquè no coneixíem ningú. Ara cada vegada que sortim a les 20 h parlem amb ells i, de fet, hem quedat d’organitzar un vermut entre tots els veïns quan això s’acabi.

Què és el que més us ha sorprès en el comportament de la gent durant el confinament?
Katie: Més que sorprendre’ns hem tornat a apreciar l’amabilitat de la gent. Ara la gent es pren les coses amb més calma. Per exemple, quan truques a l’Administració pública la gent et pregunta com estàs, i m’agradaria que fos sempre així, que ens preocupéssim més els uns pels altres. Ha augmentat l’empatia.

Teniu la sensació que la crisi de la COVID-19 també és una oportunitat per canviar certes coses? Què us agradaria que canviés?
Abel: Ha de ser una oportunitat, principalment, per reivindicar la importància de la sanitat pública, perquè pugui tenir més mitjans. També ens està ensenyant que quan passa alguna cosa greu sabem com s’ha d’actuar. En algun moment haurem de reaccionar pel que fa a la crisi climàtica, que avança més lenta, però que pot ser més greu que la COVID-19. Potser tot això ens servirà per aprendre que no hem de consumir tant, que no ens cal tenir tantes samarretes, per exemple. I vull pensar que ens ensenyarà a saber com ens podem enfrontar a crisis futures.

 

Entrevista: Raúl M. Torres
Visuals: Cabeza Patata