Passen els mesos, el coronavirus continua entre nosaltres i tots comencem a sentir-nos una mica pessimistes i cansats de normes. Però hem de saber que a la banda dels que en saben de debò, com Julià Blanco, investigador principal del Grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d’IrsiCaixa, i de l’Institut Germans Trias i Pujol, regna l’optimisme: per la gran quantitat d’iniciatives de vacuna que hi ha al món; perquè s’investiga a una velocitat rècord: en només sis mesos des que va aparèixer el primer cas de COVID-19, ja hi ha tres vacunes molt avançades en fase 3; perquè l’Administració cada vegada proporciona més PCR; els hospitals tenen més clar com han d’actuar i cada vegada registren una taxa de mortalitat més baixa. Encara ens queden reptes, com ara millorar els protocols de detecció i aïllament o la producció i la distribució igualitària de les vacunes, però la ciència té a prop donar-nos la millor de les notícies.

Diries que tenim dominat el virus?
Això encara no. Ara en coneixem una part petita. El virus genera molts símptomes: respiratoris, dermatològics, cardíacs, circulatoris…, i deixa des de persones asimptomàtiques fins a defuncions. I un quadre tan variat suggereix que el virus té diferents mecanismes patogènics. Hem d’explorar això molt més a fons. 

Què sabem fins ara pel que fa a la resposta immunitària natural dels pacients amb COVID-19?
Després d’estudiar molt la immunitat humoral, sabem que els pacients amb símptomes més severs generen més anticossos contra el virus, si bé seria esperable tot el contrari. 

Per què passa?
Segurament perquè han vist el virus durant més temps, i això fa que les cèl·lules que produeixen anticossos estiguin més estimulades i produeixin més nivells d’aquests anticossos.

 

Retrato del investigador Julià Blanco

 

Hi ha cap correlació entre edat dels pacients i resposta immune?
Algunes dades suggereixen que sí, que hi ha més resposta immunitària en individus amb més edat. Però això és esbiaixat perquè els individus amb més edat són els que generen una infecció més severa i aleshores, com dèiem, produeixen més anticossos.

Una vegada immunitzats, ens podem tornar a posar malalts?
Jo crec que els casos de reinfecció seran absolutament anecdòtics.

Una altra sorpresa és que no totes les persones amb resultat positiu en el test d’anticossos estan immunitzades.
Bé, en general, els anticossos sí que indiquen que som immunes a una infecció. Però hi ha individus que generen molt pocs anticossos i cap de neutralitzant (bloquejador del virus), la qual cosa no vol dir que no estiguin protegits, ja que el nostre sistema immunitari, a més dels anticossos, té altres branques que ens poden protegir, com la immunitat cel·lular. Creiem que és el balanç de totes dues, de la resposta d’anticossos i la cel·lular, el que ens pot ajudar a controlar el virus i dissenyar una vacuna.

Quines són ara les recerques més prometedores sobre vacunes o tractaments?
Les tres més avançades són la de Moderna, la de la Universitat d’Oxford i la d’un consorci xinès. Les tres expressen la proteïna spike (les icòniques espícules externes al virus), amb diferents estratègies, i les tres estan generant una resposta immune molt i molt bona, anticossos neutralitzants i immunitat cel·lular, cosa que és estupenda perquè totes dues s’ajuden entre elles i aquests anticossos generats poder ser de llarga vida.

I què me’n dius, de la vostra vacuna, que, per cert, és una de les iniciatives mundials reconegudes per l’OMS?
Això és un reconeixement a la feina que estem fent a IrsiCaixa en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center, amb l’IRTA-CReSA i amb el suport de Grifols. Estem generant unes partícules virals, basades en el VIH, que presenten la spike a la superfície, de manera que seran unes partícules no infeccioses però que s’assemblen moltíssim al virus original (SARS-CoV-2). Ja ho estem provant en models animals i estem obtenint una molt bona resposta pel que fa a anticossos neutralitzants. Volem arribar a una vacuna que sigui capaç de bloquejar diferents coronavirus, des dels ja coneguts SARS i MERS fins als que vinguin. Si podem predir com seran, podrem evitar un altre gran desastre com aquest.

Estan més avançades les vacunes que els medicaments?
Sí, però, encara que no tenim un antiviral prou bo, sí que tenim unes pautes de tractament molt més clares que al començament. Sabem que el remdesivir està reduint la taxa de mortalitat i el temps d’hospitalització, i sabem quines són les pautes d’antiinflamatoris que cal administrar amb molta precisió. Per això, una segona onada de virus no provocarà ni una mortalitat ni una extensió tan grossa de la infecció. Primer, perquè estem conscienciats, i segon, perquè el sistema sanitari està molt més ben preparat.

Entre els investigadors, arribeu a especular amb alguna data per al llançament de la primera vacuna?
Sí, s’hi especula moltíssim. Hi ha qui parla d’un any, però l’únic que sabem és que només fa sis o set mesos dels primers casos d’infecció i ja tenim tres vacunes molt avançades en fase 3. El coneixement sobre els coronavirus anteriors ens ha permès reaccionar molt de pressa i les agències del medicament han aplanat molt el camí. Estem avançant en un temps rècord que no es podia imaginar ningú. Tant aquesta velocitat com els resultats preliminars d’aquestes tres vacunes ens fan ser molt optimistes.

I quan la vacuna estigui a punt…, en veurem una distribució igualitària a escala mundial?
Aquest és el gran repte ara, més que el científic. El problema en aquest moment és industrial i logístic, ja que cal produir milions de vacunes, i per a això calen plantes de producció amb la capacitat per fer-ho i inversió. I després cal veure el benefici que s’endurà la farmacèutica i el benefici de la resta de la humanitat. En aquest sentit, el paper de l’OMS i d’aquests òrgans supranacionals és clau per fer arribar aquesta vacuna de la manera més ràpida i eficaç a la població, sense discriminar entre els diferents països. 

A qui l’hi hauríem d’administrar abans?
A la població de més risc: persones d’edat avançada i personal sanitari, com ja es va fer amb la vacuna de la grip.

En aquest moment de rebrots en molts punts d’Espanya, quines recomanacions fonamentals ens faries?
Pel que fa a l’actuació individual: distància, mascareta i higiene de mans. Això és el més bàsic i el que hem de fer tots. Però només amb això no n’hi ha prou. També necessitem l’acció del Govern i de les comunitats autònomes. Necessitem més PCR i de la manera més ràpida possible —perquè els tests serològics no ens informen de quins casos són actius—, i tenir molt clars els protocols per aïllar i identificar els contactes dels infectats, punt bàsic per dur a terme una traçabilitat de per on circula el virus. Com més tests fem i més de pressa identifiquem persones amb una infecció activa, millor controlarem la COVID-19.

 

Entrevista: Ana Portolés
Fotografia: Rita Puig-Serra