Baralles de bandes, tripijocs de substàncies, revoltes als menjadors… És real la imatge de la presó que veiem a les pel·lícules, aquest lloc perillós del qual surten pitjor que entren? Per a Grant Duwe, responsable del sistema de presons de l’estat de Minnesota, és evident que les presons com a tals no són efectives com a mètode correctiu. Per aquest motiu, tal com va explicar Duwe a CaixaForum Barcelona durant la conferència La reinserció, feina de tots que va fer en la jornada de Reincorpora de ”la Caixa”, l’objectiu ha de ser reduir els tancaments, augmentar les visites i assegurar la participació d’aquestes persones en programes de reinserció.

 Vostè diu que el temps que els presos passen a la presó és inútil.
És pitjor que inútil. Gastem moltíssims diners només perquè s’hi estiguin sense fer res de bo.

Però se suposa que el tancament els fa reflexionar sobre el que han fet, oi?
Aquesta és una idea del 1800, quan es van construir les primeres presons als Estats Units. Fixa’t com les anomenaven: penitenciaria, de penitent! És a dir, van construir un sistema basat en l’aïllament, perquè el pres mediti fins que es penedeixi. Jo no diria que actualment aquest sistema estigui funcionant massa bé, sobretot tenint en compte que al cap de tres anys de sortir de la presó, dues terceres parts dels exreclusos als Estats Units reincideixen i un 50 % torna a la presó.

Quina és l’alternativa?
Programes que facilitin a aquestes persones eines i habilitats perquè deixin el crim i abracin un nou estil de vida. Al nostre departament d’investigació hem vist que hi ha intervencions molt efectives: tractament contra l’abús de substàncies, programes d’educació i ocupació, intervencions de suport social com el voluntariat…

 

 

Ja estan funcionant aquests programes?
Sí, però falta accessibilitat. Ens hem enfocat massa en la qualitat dels programes i ens hem oblidat de la quantitat, la dosi. Si empresones 800 persones i només tens 400 places en els programes, no estàs fent servir la presó de manera intel·ligent. Crec que tenir els 400 reclusos menys perillosos fora de la presó amb recursos comunitaris és una estratègia millor. Hem d’empresonar menys i donar més accés a programes  a les persones que són a la presó.

Des del seu departament també advoquen per augmentar les visites dels presos.
Sí. Vam fer un estudi el 2011 que concloïa que, quan una persona rep una visita, es redueix la probabilitat que aquest individu torni a delinquir i augmenta la probabilitat que s’ajunti amb presos que siguin una bona influència. Com a resultat, el sistema penitenciari de Minnesota ha convertit les presons en recintes més visitors friendly i ha afegit la possibilitat de videovisites per als familiars que tinguin els presos a 3 o 4 hores de distància en cotxe.

Aleshores podem dir que les presons milloren?
Molt a poc a poc. Les presons americanes no acaben d’abraçar les nostres propostes, encara que s’hagin aprovat, i quan ho fan no sempre les mantenen al llarg del temps. A més, falten programes per a quan aquestes persones deixen la presó
—comunitats de fe o d’altres que promoguin valors positius—, ja que és un moment molt delicat en el qual necessiten mantenir-se sobris, trobar un habitatge, una feina…

Quin percentatge d’expresidiaris aconsegueix una feina?
Després d’un any de llibertat, el 75 % continua desocupat, respecte del 4 % d’atur total entre la població estatunidenca. Les causes són les següents: una, que només el 60 % té batxillerat, respecte del 90 % de mitjana de la població; dues, durant els anys de presó no han adquirit experiència professional, i tres, hi ha molt rebuig social cap als expresidiaris. Afortunadament, ara hi ha incentius econòmics per als empresaris que reclutin aquestes persones.

I què podem fer com a societat per ajudar-los?
Proveir-los de casa, de feina, donar-los suport social, integrar-los en les nostres comunitats… I que els mitjans de comunicació no només mostrin els casos més dramàtics i horribles per vendre més diaris, sinó també els casos d’èxit de persones que han aconseguit refer la seva vida i ara tenen feina, família… Perquè n’hi ha moltes.

Quin titular li agradaria llegir als diaris del futur?
“La reforma de les presons ha demostrat ser efectiva”. Això implicaria que finalment s’ha fet i que per fi tenim una societat més segura.

I quines bones notícies ens pot donar avui?
Te’n donaré tres: el crim s’ha reduït els últims 45 anys; la població en presons ha disminuït els darrers 10 anys i, per primera vegada, hi ha un consens entre els dos partits majoritaris —demòcrates i republicans— en el fet que s’està enviant massa gent a la presó. És a dir, en aquests moments hi ha una porta oberta al canvi en els nostres sistemes penitenciaris per aconseguir una seguretat pública millor. Només cal aprofitar l’oportunitat.

 

Entrevista: Ana Portolés
Il·lustració: Paola Villanueva