La doctora Enriqueta Felip una dedicat tota la vida a combatre el càncer de pulmó. Es tracta d’una de les oncòlogues més prestigioses del món i les seves recerques al capdavant de la Unitat de Recerca i Teràpia Molecular del Càncer, gràcies al suport de ”la Caixa”, tenen una repercussió enorme en l’àmbit de la recerca oncològica. Com a avançament a la Setmana Europea del Càncer de Pulmó, la doctora ha copresidit el Congrés Mundial de Càncer de Pulmó, que ha reunit a Barcelona els màxims especialistes mundials per donar a conèixer els últims avenços en la matèria.

Al capdavant de la Unitat de Càncer de Pulmó del Servei d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron a Barcelona, o com a investigadora del Grup de Tumors Toràcics i Càncer de Cap i Coll o de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), l’objectiu de la doctora Felip és clar: limitar al màxim les morts que causa aquesta malaltia. No obstant això, el camí encara és llarg, ja que el càncer de pulmó no tan sols continua causant prop de 22.000 morts a l’any a Espanya, sinó que, a més, està experimentant un avenç preocupant entre la població femenina.

Què et va motivar a especialitzar-te en oncologia?
En acabar la carrera de Medicina, buscava una especialitat que tingués dos components: el tracte al pacient i la possibilitat d’innovació i recerca. I l’oncologia em permetia combinar totes dues coses. Durant la residència em va semblar que hi havia molt per fer en la lluita contra el càncer de pulmó i vaig tenir l’oportunitat de fer unes pràctiques formatives al Memorial Cancer Center de Nova York, on es treballava des d’una perspectiva multidisciplinària. A la tornada, vaig tenir l’oportunitat de desenvolupar un programa de tractament i recerca en càncer de pulmó a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on continuo treballant.

 

El càncer de pulmó causa una mort cada 20 minuts a Espanya i els oncòlegs han demanat al govern que la lluita contra aquesta malaltia sigui declarada prioritat nacional. Creus que s’haurien de prendre mesures més dràstiques?
En un 80 % dels casos està relacionat amb el tabaquisme, és a dir que un gran nombre d’aquestes morts es podrien evitar. Sabem que és una addicció, que no és fàcil deixar-ho, i cal entendre els fumadors. Però s’han pres moltes mesures positives en aquest sentit i només cal recordar el temps en què es podia fumar fins i tot als avions. Tots els experts en epidemiologia coincideixen que un augment important del preu del tabac podria ser una mesura excel·lent, especialment pel que fa als més joves, però crec que la prioritat hauria de ser la informació. El que passa és que fins i tot la gent que té la informació està convençuda que a ells no els passarà res.

Quines noves vies s’estan explorant en la lluita contra aquesta mena de tumors?
En el Congrés Mundial de Càncer de Pulmó organitzat per la IASLC (Associació Internacional per a l’Estudi del Càncer de Pulmó), que ha tingut lloc a Barcelona del 7 al 10 de setembre, hem vist que la manera d’abordar la recerca i el tractament és cada vegada més interdisciplinària i que en aquesta lluita contra el càncer de pulmó hi som tots: els epidemiòlegs, els radiòlegs, els pneumòlegs, els cirurgians toràcics, els investigadors…

Quins són els últims avenços?
S’han aconseguit molts progressos i en seria un exemple el que anomenem medicina de precisió o personalitzada. Quan es diagnostica un pacient, primer de tot se li fa una anàlisi molecular per poder precisar quin és el millor procediment. D’altra banda, els tractaments d’immunoteràpia representen una millora en les possibilitats de supervivència i també cal destacar els avenços que s’han aconseguit amb els tractaments que combinen radioteràpia, quimioteràpia o cirurgia per a tumors més localitzats. Però el gran camp continua sent la prevenció i s’està discutint la pertinència de fer estudis de screening (o cribratge) per prevenir el càncer de pulmó.

També caldria fer un esforç pel que fa a la precocitat dels diagnòstics?
En efecte, un dels problemes que tenim amb el càncer de pulmó és que s’acostuma a detectar ja en estats avançats, però no crec que el temps de diagnòstic sigui llarg. De fet, als hospitals espanyols hi ha la figura dels “gestors de casos” que, quan hi ha la més mínima sospita de càncer de pulmó, intenten coordinar tots els elements perquè el diagnòstic sigui efectiu i ràpid. El que sí que podríem fer és alertar sobre quins són els símptomes associats al càncer de pulmó (tos persistent, dolor, esputs amb sang, etc.) perquè els pacients puguin anar ràpidament al metge.

En el terreny del suport a la recerca, quina rellevància té l’ajuda privada?
A l’Hospital Vall d’Hebron tenim la sort que ”la Caixa” ens ha fet costat d’una manera increïble a la Unitat de Recerca i Teràpia Molecular del Càncer. Això ens ha permès dur a termes estudis clínics en els quals tots estem treballant. Gràcies a aquest impuls, també tenim accés a recerca en fàrmacs en una etapa molt precoç de desenvolupament, fet que ha permès a molta gent tenir accés a tractaments en fases molt inicials.

Veus la possibilitat de minimitzar l’índex de mortalitat d’aquesta malaltia en un futur pròxim?
Jo soc optimista perquè estem parlant d’un tumor que es pot prevenir en un 80 % dels casos. Estem aconseguint millores clares i la nostra idea és que acabi sent una malaltia mínima residual. Crec que els anys vinents ens mourem en un camp en què s’haurà reduït fortament el tabaquisme, serem capaços de fer programes de screening de càncer de pulmó òptims i hi haurà una millora en els tractaments globals. És a dir que sí que albiro un futur en què el càncer de pulmó arribi a ser una malaltia més anecdòtica.

 

Entrevista: Raúl M. Torres
Fotografia: Mònica Figueras