Entre els bacteris que poden poblar l’organisme humà, n’hi ha un grup d’especialment resistent. Tan resistent que ni el nostre sistema immune ni els antibiòtics desenvolupats fins ara poden destruir aquests bacteris que causen la fibrosi quística. Per tant, només és possible una batalla: una recerca rigorosa i continuada, com la del doctor Eduard Torrents i el seu equip d’infeccions bacterianes i teràpies antimicrobianes del’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), amb el suport de la Fundació ”la Caixa”. La seva millor arma, unes nanopartícules que derrotaran el “superpoder” d’aquests bacteris. Il’esperat final, que els pacients amb fibrosi quística perdin de vista ben aviat allò que els suposa la causa de mortalitat més freqüent.

Què és la fibrosis quística? Què produeix?
És una malaltia genètica complexa que provoca malformacions a totes les mucoses de l’ésser humà. Afecta bàsicament la respiració, ja que causa moltes infeccions bacterianes recurrents als pulmons.

I arribant a provocar la mort…
Sí. Jo estudio aquestes infeccions bacterianes des del 96, quan vaig començar el doctorat. Sempre em va interessar resoldre aquest gran problema.

 I ara dirigeixes un equip de recerca a l’IBEC que està especialitzat en la soca bacteriana Pseudomonas aeruginosa. Per què és tan perillosa aquesta soca?
Perquè ho resisteix tot, tant els antibiòtics com el nostre propi sistema immune, dissenyat per atacar les infeccions bacterianes.

 

Científico con bata blanca sentado y probetas

 

Per què aquests bacteris que causen la fibrosi quística són més resistents que els altres?
Perquè creixen en forma de biofilm (o biopel·lícula): una estructura o “moc” molt gruixuda formada per sucres, ADN i proteïnes que formen els mateixos bacteris i que els fa impermeables a tot el que els vulgui combatre. Així, els antibiòtics no els poden penetrar. Aquesta mena de bacteris ultraresistents existeixen en totes les malalties infeccioses cròniques, com ferides cròniques, el peu diabètic, els catèters infectats…

Aquests bacteris “Goliat” ja representen més del 60% de bacteris humans que tracten els metges. S’estan creant nous fàrmacs que els destrueixin?
Sí, estem dissenyant teràpies alternatives a les actuals, capaces d’atacar aquest biofilm. Fem servir nanopartícules de les quals hem modificat la superfície perquè el disgreguin i, així, l’antibiòtic pugui penetrar i matar el bacteri que creix dins del moc, cosa que curaria radicalment les infeccions.

Està gaire avançat aquest tractament?
De moment, les nanopartícules que hem dissenyat estan funcionant molt bé in vitro, i ara estem provant si funcionen en models animals i poden ser escalables a ús terapèutic en malalts de fibrosi quística.

En què us ha ajudat que el projecte BiofilmChip fos seleccionat per CaixaImpulse?
CaixaImpulse, de la Fundació ”la Caixa”, ens ha ajudat a desenvolupar un sistema en què nosaltres podem detectar els biofilms en pacients de fibrosi quística, i trobar una teràpia que pugui millorar-ne el tractament de manera més primerenca. Ara mateix ja estem buscant empreses per llicenciar aquestes tecnologies, hem desenvolupat un prototip perquè es faci servir als laboratoris de microbiologia clínica i el pas següent serà la comercialització i la sortida al mercat, per a la qual cosa ja estem en contacte amb alguna empresa de desenvolupament de tecnologies mèdiques. Al final, CaixaImpulse ha permès que el que fem al laboratori pugui sortir-ne i ser utilitzat a la vida real.

Sembla que falta poc…
A finals de l’any que ve hauríem de saber-ne alguna cosa. Però depèn de l’interès que hi hagi per finançar-ho per part de les indústries de diagnòstic i farmacèutiques… L’exemple és la COVID-19: hem vist que és possible treure una vacuna en un any!

Després de tants anys en la recerca, diries que s’ha avançat gaire en la cura de la fibrosi quística?
S’ha avançat força pel que fa a símptomes i una mica en genètica, però no en el tractament de les infeccions bacterianes. Avui dia els pacients es moren d’això. Es podrien trobar més tractaments, però no s’investiga tant com per a altres malalties perquè és una malaltia rara. D’aquí ve la importància del finançament.

Però creus que un dia podrem curar totalment la fibrosi quística?
Jo crec que sí. Avançant en genètica per poder solucionar el defecte de la mutació que provoca la malaltia i, alhora, mitigant també els problemes associats, com ara infeccions, absorcions intestinals, problemes a les mucoses, etc.

Què és el millor de ser investigador?
Haver complert un somni d’adolescent. I els moments en què fas una troballa interessat, perquè estàs ajudant a fer que les persones tinguin més qualitat de vida i fas avançar el món, encara que sigui a petita escala.

 

Text: Ana Portolés
Fotografia: Óscar Masalles