Si et diuen que una cosa tan quotidiana com la patata té el poder de canviar les nostres vides, és possible que pensis que t’estan enganyant. Però si t’expliquen que la seva desaparició per culpa d’un patogen va desencadenar la mort al segle XIX de més d’un milió d’irlandesos, podries començar a creure que, en realitat, hi ha plantes que han escrit alguns dels capítols més importants de la història de la humanitat. Dit d’una altra manera, que són una part de nosaltres molt més significativa del que havies imaginat mai.

El Dr. Hernán A. Burbano, investigador de l’Institut Max Planck (Alemanya), és un dels científics que insisteixen a demostrar aquesta realitat estudiant l’antic ADN de les plantes, cosa que li permet traçar la història evolutiva de les espècies. Fa 12 anys que es dedica a aquesta disciplina, va exposar els seus descobriments en les xerrades “Neix l’agricultura personalitzada” que es van fer a CosmoCaixa el mes de setembre i ara ens torna a regalar unes pinzellades de la seva tasca.

L’objectiu fonamental és revelar-nos que l’evolució d’aquests vegetals té molt a veure amb com es va acabar amb la fam a l’Índia, amb com podem combatre el canvi climàtic o amb com ens alimentarem en el futur. Els més agosarats s’atrevirien a dir que són l’autèntic fil conductor de la nostra existència… i no van gaire desencaminats.

Què podem aprendre estudiant l’antic ADN de les plantes?
Així com la història es pot llegir en escrits per conèixer el passat, examinem el passat de les espècies per conèixer els canvis que s’han produït durant la seva evolució. Ho anomeno evolució retrospectiva, i ens permet saber què va passar fa 100, 300 o milers d’anys. I, per descomptat, també ens serveix per conèixer la humanitat molt més del que creiem. La història de les plantes és la història dels humans. Estudiar la història de les plantes vol dir estudiar com els primers agricultors les van domesticar, com es traslladaven i com es comercialitzaven.

 

 

I de quina manera han evolucionat amb el pas dels segles?
Totes les plantes domèstiques que consumim avui en dia deriven de plantes silvestres molt diferents, que s’han transformat per la selecció artificial. Això vol dir que quan, segles enrere, les persones van seleccionar les plantes amb els fruits més grans per creuar-les entre elles, van provocar que fruits que mengem ara, com el tomàquet, siguin molt més grans que abans. La selecció artificial també va causar, com a efecte colateral, la reducció en la diversitat genètica.

I passa el mateix amb els canvis de latitud que van viure quan les van traslladar dels seus llocs d’origen?
Exacte, i això es pot veure clarament amb el blat de moro. Si comparem el de Mèxic, on el canvi d’estacions no fa variar gaire les temperatures, amb el que es conrea a l’hemisferi nord, veurem que aquest últim floreix més aviat. I per quina raó? Si triga molt, arribarà l’hivern i no podrà florir. Ho anomeno “Winter is coming”, tal com diuen a Joc de Trons.

Quines plantes et semblen genèticament més interessants?
El blat de moro, la patata i el tomàquet, que no es van moure d’Amèrica fins a la conquesta espanyola. Són molt interessants perquè van viure moviments continentals molt recents i hi ha moltes mostres que documenten aquella època.

Després que un patogen acabés amb la patata a Irlanda al segle XIX, van morir més d’un milió d’irlandesos i es va produir una onada migratòria cap als Estats Units. Creus que això demostra que l’evolució de les plantes ha influït, al llarg dels segles, en la història de la humanitat?
Efectivament. Hi ha altres casos que ho proven. Un patogen va estar a punt d’erradicar els conreus de raïm a l’Europa del segle XIX i varietats noves de cereals, creades amb tècniques de millorament genètic, van salvar l’Índia de la fam als anys setanta. Ara és una de les potències mundials amb un creixement econòmic més gran.

En un futur podríem viure un episodi semblant al d’Irlanda?
Sí. No tot surt als mitjans de comunicació, però sense anar més lluny, el 2003 el mateix patogen va estar a punt d’erradicar la patata a Papua Nova Guinea.

De quina manera es pot aplicar el camp d’estudi de les plantes en el món actual?
L’escalfament global és un dels problemes principals del nostre temps, i l’evolució de les plantes hi té molt a veure. Un exemple: quan el blat de moro va arribar al sud dels Estats Units fa 4.000 anys, els agricultors van estar 2.000 anys per adaptar-lo al nou clima. Però ara, que sabem que no podem esperar dos mil·lennis a fer que les plantes s’adaptin naturalment, tenim l’opció de crear, amb tècniques de millorament genètic, varietats noves que es puguin conrear en diversos escenaris de canvi climàtic.

A les xerrades de CosmoCaixa es van exposar estratègies per crear varietats noves de vegetals més resistents a malalties. L’agricultura personalitzada podria arribar a canviar la nostra alimentació?
Per descomptat. L’agricultura no només la trobarem al camp, sinó que serà més present als hivernacles. Si et preguntés quina és una de les potències agrícoles de la Unió Europea, segurament diries grans països com Espanya o França, però un dels titans són els Països Baixos, que té una agricultura d’hivernacles molt eficient. Per tant, una gran part de l’agricultura del futur serà urbana.

Hi ha qui diu que els aliments transgènics són dolents, què n’opines?
És difícil imaginar que es pugui alimentar el món sense haver de recórrer a plantes modificades genèticament! Als Estats Units i el Canadà hi ha un consum gegantesc. Ni tu ni jo mengem directament plantes transgèniques, però els animals que mengem sí. I no hi ha cap estudi seriós que en demostri els efectes negatius per als humans. És una qüestió de percepció, però la culpa també la tenen els científics, que no fan una divulgació apropiada.

Si després d’aquesta entrevista algú et digués que continua sense creure’s que les plantes tenen el poder de canviar la vida de les persones, què li diries?
Li demanaria que s’aturés a pensar en l’ombra que el protegeix a l’estiu, en els aliments que menja i en l’aire que respira. Li demanaria que fes un experiment mental en el qual imaginés la Terra sense plantes, i després gaudís del plaer de viure enmig de la verdor de les plantes, i no entre l’aridesa i la desolació.

 

Text: Alba Losada
Il·lustració: Núria Just