“Pensar en les generacions que venen és un acte de generositat en el present que es materialitzarà en el futur. No podem continuar acumulant tant de plàstic a la Terra i CO2 a l’atmosfera si volem continuar gaudint de la natura”, diu Borja Fernández. El Borja és investigador a l’institut INAMAT de la Universitat Pública de Navarra i està fabricant plàstics biodegradables a partir de residus de llana d’ovelles i plomatges de pollastres. Tal com ho sents. Fa més d’un any i mig que va començar a treballar en aquesta investigació, que ha pogut continuar desenvolupant gràcies al finançament de l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació Caja Navarra. Ara, que es troba més a prop que mai de fer-la realitat, compateix amb nosaltres unes pinzellades de la seva tasca i de la seva manera de veure el món.

Com és que has acabat fabricant plàstics biodegradables?
El meu objectiu era minimitzar l’impacte ambiental dels plàstics industrials, que tenen una alta petjada de carboni (CO2) vinculada a la seva elaboració i al seu transport. També volia reduir la nostra dependència del petroli. A més, actualment els residus de llana i plomatges no es fan servir per a res, per la qual cosa amb el mètode que hem desenvolupat els podríem donar, per fi, una utilitat. Això ajudaria els ramaders, que ara fins i tot han de pagar per desfer-se’n. Si els aprofitéssim, els podrien vendre per fabricar plàstic biodegradable i es crearia un nou cicle econòmic.

 

 

Què fa diferent a aquest projecte?
Hem trobat una metodologia completament neta! Els residus que produïm són aigua, sal i queratina (una família de proteïnes que es troba en extremitats, ungles, pèls i plomes d’alguns éssers vius). La queratina és el que extraiem de les plomes i la llana per fabricar el plàstic.

Com et vas sentir quan vas descobrir que això era possible?
Fins ara s’estaven investigant coses molt semblants però a partir de productes contaminants que generaven residus perjudicials. Per tant, adonar-me que podia fer una extracció molt més neta i senzilla va ser molt gratificant. Perquè no només els materials han de ser verds, també el procés! Per descomptat, també vaig sentir esperança. Vaig pensar que si arribava a aconseguir-ho, el món seria un lloc més lliure de contaminació. De moment, hem creat els bioplàstics amb tècniques de laboratori. Ara hem de veure si els podem produir a través de tècniques industrials que arribin al mercat i, així, a les mans dels ciutadans.

Al supermercat cobren les bosses de plàstic. La Comissió Europea ha proposat de prohibir els plàstics d’un sol ús. Últimament sembla que es parla molt més d’aquest tema. Per què ara?
D’una banda, pel canvi climàtic. I aquesta investigació és una manera de lluitar-hi en contra, indirectament. De l’altra, hi ha la necessitat de reduir els residus dels abocadors i de llocs com el mar, perquè contaminen l’aigua, acaben amb espècies marines i es transfereixen a diversos organismes. Actualment, a Espanya gairebé el 50 % dels plàstics que es consumeixen no es reciclen (al voltant d’un milió de tones).

Perquè ens en fem una idea, això equival a…
Cada any podríem crear un camí de plàstic d’un metre per un metre que anés de Barcelona a Huelva.

Tan malament està la cosa?
Fa poc, un amic em va enviar un vídeo d’una cala de Zumaya (País Basc). És una àrea protegida. Tanmateix, estava plena de plàstics molt petits… Em va fer molta pena. L’impacte dels plàstics meteoritzats, o microplàstics, és molt perjudicial perquè passen a la cadena tròfica. Si continuem sent tan inconscients i llençant plàstics on no toca, com a mínim tinc l’esperança que si són biodegradables acabaran desapareixent.

Què podem fer des de casa?
Les “tres erres”: reduir, reutilitzar i reciclar. Per reduir, comencem al supermercat: si veiem productes amb un munt de plàstics, hem de ser conscients del mal que fan i no comprar-los. Després, hem d’entendre que una sola bossa de plàstic té molt de valor i que li hem de donar el màxim nombre d’usos possibles. I per acabar, cal reciclar. Encara que no tot el procés depengui de nosaltres, és el mínim que podem fer.

I què poden fer les grans companyies?
Em fa mal veure que grans cadenes de menjar ràpid no tenen contenidors perquè els clients reciclin. Se suposa que haurien de promoure la consciència, perquè tenen mitjans! A més, el conjunt de companyies i governs hauria d’apostar pels materials reciclables, com el paper, i pels bioplàstics. Alguns plàstics biodegradables ja es poden utilitzar, però són més cars. Per tant, per fer-los més competitius, s’hauria d’establir una taxa de contaminació per als plàstics amb una alta petjada de carboni.

 

Entrevista: Alba Losada
Fotografia: Laia Sabaté y Javier Sanmartín
Il·lustració de portada: Óscar Llorens