Com es veu la Terra des de l’espai? Per què ens intriga tant saber si hi ha vida en altres racons de l’univers? Viurem algun dia en altres planetes? Ningú millor que un astronauta per respondre aquestes i moltes altres qüestions relacionades amb l’univers que habitem. Aprofitem la presència de Pedro Duque, el primer astronauta espanyol a l’espai, a les conferencies Horizons, organitzades per l’Obra Social ”la Caixa” en col·laboració amb l’Associació de Becaris de ”la Caixa”, per xerrar sobre els viatges espacials, l’ofici d’astronauta i la fascinació que sentim per tot el que envolta la Terra, que Carl Sagan va definir com un “punt blau pàl·lid perdut en un immens mar d’estrelles”.

Recordes què vas sentir quan vas veure la Terra per primera vegada?
Va ser un moment inoblidable, una visió que impressiona moltíssim. A banda de poder veure la Terra des d’allà dalt, estàs en ingravidesa, surant en una nau espacial amb els motors apagats, veient un horitzó corbat i el sol sobre un fons negre. A tot això, s’hi afegeix que aquell moment suposa la culminació de molts anys de treball i d’estudi. És molt emocionant.

Què és el que més t’agradava de la feina al començament i què és el que més et motiva ara?
Al començament, sentia sobretot fascinació. I tot continua sent fascinant durant anys, ja que tens el privilegi de ser a la punta d’una piràmide formada pels millors tècnics i científics. Al cap d’un temps, vas descobrint els detalls i la part que requereix més aguant: l’espera entre un viatge i l’altre —jo ja fa 15 anys que vaig fer l’últim i continuo esperant el proper—, i la repetició, ja que tot ha de sortir bé a la primera i per això cal repetir les coses moltes vegades.

 

 

Estem els ciutadans preparats per anar a l’espai?
Ara mateix, la tecnologia ha avançat molt i és molt segur viatjar a l’espai. En l’aspecte mental i emocional, crec que els astronautes hem anat preparant la gent durant 50 anys, enviant-los fotos i explicant-los com és, tot i que, naturalment, quedaran fascinants quan pugin a una nau i vegin la Terra des d’allà.

Creus que el futur dels viatges espacials estarà tripulat per intel·ligències artificials? Hi ha res que els humans sempre farem millor que les màquines?
La gent pensa que a l’espai fem servir unes intel·ligències artificials que no es coneixen aquí; però, en realitat, el grau en què una màquina pensant pot substituir una persona és el mateix aquí que allà. Encara hem de passar moltíssimes etapes per substituir les persones en processos complexos que requereixin prendre decisions, i pilotar naus espacials requereix prendre motles decisions.

Quins somnis de la ciència-ficció respecte dels viatges a Mart s’hauran complert dins de 100 anys? La vida en altres planetes és el futur que ens espera?
Això depèn molt de les decisions que es prenguin a llarg termini. Si passa com en els anys 60, quan Rússia i els Estats Units van decidir fer una inversió forta en tecnologia espacial per aconseguir arribar a la Lluna, es produiran avenços importants. Sobre la vida en altres planetes, de moment es tracta més d’explorar, de veure què hi ha allà fora i de respondre preguntes com d’on venim i o si hi ha vida en altres llocs de l’univers. Explorar és consubstancial a l’ésser humà. No podem pensar en la vida en altres planetes com una solució o una alternativa a la destrucció del nostre, perquè aleshores la gent s’oblidaria de cuidar la Terra.

Per què creus que és important invertir en projectes aeroespacials?
Primer, perquè és un camp fascinant per a tothom. A qui no li agrada pensar que el seu fill potser algun dia serà capaç d’anar a l’espai i fer aquesta mena de gesta? Però, a més, aquesta mena d’inversions són rendibles per als governs a llarg termini, ja que les tecnologies que es desenvolupen repercuteixen en la societat i en altres sectors que els fan més competitius i generen millors llocs de treball. Alguns exemples podrien ser els cotxes amb piles de combustible —que propulsen el vehicle amb energia elèctrica i que va ser un invent per a les missions Gemini als Estats Units—, els panells solars dels satèl·lits, i també les tecnologies de reciclatge o de miniaturització de sensors com els de les càmeres dels mòbils que ara portem tots a la butxaca.

 

 

Com es pot aconseguir la igualtat entre països en matèria de consum d’energia, menjar i aigua d’una manera sostenible? I com hi pot contribuir la indústria aeroespacial?
La igualtat ha d’anar sempre en paral·lel al desenvolupament de tecnologies més eficients. Quan les tecnologies milloren, més gent hi té accés. Hi ha tecnologies de reciclatge i d’energies netes que s’han desenvolupat gràcies a les contribucions de la indústria aeroespacial. Quan els enginyers han d’inventar alguna cosa que serveixi per anar a l’espai, normalment s’acaben adonant que també té usos aquí, ja que acostumen a ser tecnologies més netes i més eficients.

T’ha canviat la vida o la perspectiva sobre el nostre món i els nostres problemes el fet d’anar a l’espai?
Et canvia molt conèixer tantes persones interessants i viatjar a diferents països. L’exploració espacial ens ha canviat absolutament; la mentalitat de totes les persones que vivim aquí va canviar amb la primera foto que van fer els astronautes que anaven a la Lluna i on es veia tota la Terra. Aquella foto va avivar la consciència ecologista i la idea que estem tots junts dins de la mateixa petita esfera. Si la gent pogués viatjar-hi de manera regular, segurament canviaria la perspectiva de molts.

La setmana passada vas participar en un debat del cicle Horizons, organitzat per l’Associació de Becaris de ”la Caixa”. En el teu camp, consideres important la inversió en recerca i el suport a nous talents com es fa des de l’Obra Social amb el programa de beques?
Em sembla molt important, perquè vol dir donar una oportunitat a gent que no tindria accés a certa informació si no fos per aquesta mena d’iniciatives. Tot i que també és fonamental que hi hagi un sistema més generalitzat de beques en escoles i universitats, més bàsiques, que permetin a la gent arribar fins allà dalt.

Creus que és important que els joves d’avui dia tinguin referents en el món de la ciència?
És clar. En el meu cas, els meus referents són astronautes, com Gagarin, Armstrong, Glenn o Leónov, i mestres que vaig tenir, com Amable Liñán, un enginyer aeronàutic que ens feia classe de mecànica de fluids i que era una ment privilegiada, o Juan de Burgos, que ens feia classe de matemàtiques. Un referent és algú diferent a tots els altres, que et fa veure que el coneixement es pot adquirir i que, a més, fa que sembli fàcil.

Quin consell donaries a algú que es vulgui dedicar a això?
Ai, doncs molts! A banda d’estudiar ciències —i tenir moltes ganes d’estudiar—, mantenir una bona salut, fer esport regularment, no descuidar les habilitats físiques —ja sigui escalar muntanyes, pilotar avions, bussejar o, en el cas dels nens, jugar molt a l’aire lliure, és a dir, no estar sempre asseguts davant d’una pantalla d’ordinador—, i també mirar de tenir un caràcter adaptable i saber treballar en equip. Però, sobretot, diria que cal tenir moltes ganes d’aprendre.

 

Entrevista: María Arranz
Fotografia: Rita Puig-Serra