L’educació és molt més que la simple acumulació de coneixements: és la nostra manera d’entrar al món i la millor eina per entendre’l. Arantxa Ribot és pedagoga, doctora en Educació i investigadora a EduCaixa i planteja la necessitat, d’una banda, d’incorporar la intel·ligència emocional al sistema educatiu i, de l’altra, d’implantar l’innovador sistema basat en les evidències per mesurar i compartir les experiències pedagògiques que millors resultats han obtingut.

El terme intel·ligència emocional és present en cada vegada més àmbits de l’activitat humana. Quina relació té amb l’educació?
Com a tal, la intel·ligència emocional ja apareix en llibres dels anys 50 i 60, tot i que el terme no es va popularitzar fins que es va publicar el famós llibre de Daniel Goleman. Però, de fet, veiem que els filòsofs grecs, com Aristòtil i Sòcrates, ja plantejaven aquesta dualitat entre raó i emoció. Durant molt de temps, l’educació s’ha basat exclusivament en l’intel·lecte, però ara ja sabem que cal tenir en compte la incidència de les emocions en tot el procés. Avui dia, les evidències ens diuen que la intel·ligència emocional té un paper fonamental en el clima de l’aula, el rendiment acadèmic i la salut física i psicològica de l’alumne.

Penses que no s’ha tractat prou el benestar de l’alumne a l’aula?
Si no estàs bé emocionalment, l’aprenentatge se’n ressent. Cal treballar la intel·ligència emocional a l’aula, però és important que el treball que es faci estigui connectat amb el treball que dugui a terme la família. Els infants aprenen de tots els agents que tenen al voltant, ja sigui a classe o a casa.

 

Arantxa Ribot nos habla de educación y emociones

 

Estàs especialitzada en l’ús de les evidències a les aules, seguint l’empremta del professor britànic Steve Higgins. Ens pots explicar en què consisteix aquest mètode?
El concepte de les evidències en l’àmbit educatiu no hauria de ser extern al centre, sinó que s’hauria de treballar allà mateix, i EduCaixa vol ser el pont entre la recerca i la seva posada en marxa efectiva. Les evidències es basen en una avaluació de les pràctiques pedagògiques per veure quines són les que millor funcionen. Es pot partir de la simple observació a classe, d’uns qüestionaris concrets fets als alumnes o del mesurament de resultats, per exemple, que permetin establir paràmetres d’avaluació. El que és important després de mesurar l’efecte de les intervencions és poder comunicar-les a altres docents i ajuntar resultats per crear evidències fiables.

I com es produeix aquesta transmissió als altres professors?
Disposem d’un repositori d’evidències educatives, on es recullen les bones pràctiques i es poden consultar les estratègies que han funcionat i com han funcionat. D’altra banda, hem obert una convocatòria d’evidències educatives on convidem les escoles a dur a terme intervencions que promoguin el desenvolupament competencial de l’alumnat.

Parles de creences en l’educació que cal combatre; quines són?
Per posar un exemple, en molts dels nostres centres educatius es repeteix curs quan en realitat les evidències demostren que és una mesura contraproduent. De fet, repetir dues vegades aboca en moltes ocasions a l’abandonament escolar. Els deures periòdics tampoc no funcionen. Només funcionen quan són curts, estan relacionats directament amb el que els alumnes han fet a l’aula i quan la qualitat prima sobre la quantitat. Si tens eines que evidencien aquests resultats, ja pots donar els deures que funcionaran millor. Una de les coses més barates i que millor funcionen a l’aula és un bon feedback per part del professor. Si només poses una nota i no indiques de quina manera pot millorar l’alumna, no serveix de gaire.

Què podem fer perquè els alumnes que treuen males notes guanyin en confiança?
La base és la intel·ligència emocional. Si em sento bé amb mi mateix i amb l’entorn, és molt més fàcil funcionar acadèmicament. L’educació s’hauria d’enfocar més cap a les ganes d’aprendre i la curiositat i, sobretot, fomentar l’aprendre a aprendre, perquè moltes vegades els alumnes no entenen l’objectiu del que estan fent.

Quin paper haurien de dur a terme els pares respecte a aquest canvi de paradigma?
L’educació és de tots, així que tots hi hem de participar: comunitat, pares i professors. Cal que ens adonem de la importància de les emocions en tot el procés i aquí, evidentment, els pares tenen un paper primordial. Ara mateix a EduCaixa estem treballant en el programa Emociona, que et pots descarregar des del web. S’hi treballa la consciència emocional pròpia, la dels altres i la regulació de les emocions i la seva expressió.

Com t’imagines l’educació del futur?
M’agradaria que l’educació del futur fos de tots, per a tots i que inclogués la comunitat, la família i l’opinió del nen o nena. L’educació ideal és la que pot aconseguir el millor desenvolupament dels estudiants, i per a això cal que ells participin en el projecte. També cal incidir en la importància del docent, perquè no hi haurà mai una escola millor que els seus professors.

 

Fotografia: Clara De Ramon