Avís per a navegants: submergir-se en l’oceà de les xarxes socials sense conèixer els perills que impliquen pot tenir conseqüències negatives per a la salut, sobretot en els més joves. I això és, precisament, el que ha volgut reflectir Ester Isel en la seva última novel·la, Sueños sin brújula, guanyadora de la vuitena edició del Premi Literari ”la Caixa” / Plataforma de novel·la juvenil. El jurat ha valorat en la segona obra d’aquesta jove tant la seva capacitat per abordar el tema de la influència nefasta que poden tenir les xarxes socials com la seva gran riquesa literària. El premi, molt disputat entre 274 novel·les procedents de 20 països, està dotat amb 5.000 euros i, a més, inclou la publicació de l’obra en el segell juvenil Plataforma Neo.

Com va ser el procés d’escriptura d’aquesta novel·la? Quin punt de partida va tenir?
Duc un blog sobre esports minoritaris femenins, com gimnàstica i patinatge, i em va xocar l’agressivitat dels comentaris que algunes persones feien sobre esportistes que amb prou feines coneixien. Era un tema que em voltava pel cap i, l’agost del 2019, vaig decidir escriure una novel·la adreçada al públic juvenil que en el futur es podria plantejar dedicar-se a ser influencer o a treballar en xarxes socials.

Aquesta és la teva segona novel·la, què ha canviat en la teva escriptura des d’Un instante para nosotros?
Vaig escriure les dues novel·les pràcticament alhora. La primera tenia un estil més romàntic i en la nova té més importància la trama: aquí parlo d’un somni que a mesura que es va complint també et va consumint. També volia tractar temes com l’ansietat o de quina manera ser jutjat pels altres afecta el teu amor propi. De manera que vaig adoptar una forma d’escriure més crua, també més madura, en què es dona més importància al missatge transmès.

 

Ilustración de la novelista juvenil Ester Isel

 

A Sueños sin brújula s’ajunten els dos mons en què et mous professionalment, la publicitat i la literatura; com portes combinar aquestes dues disciplines?
Em dedico al màrqueting i al community management, però la literatura és la meva manera d’evadir-me de tot i d’imaginar altres mons. L’univers publicitari surt reflectit a la novel·la en la mesura que la protagonista vol ser d’una manera però s’acaba convertint en un producte trencat.

Quins perills creus que pot tenir per als joves estar tan pendents de les xarxes socials?
Moltes vegades, la gent no s’adona que els judicis de valor que s’emeten a les xarxes socials o a la televisió són molt forts i que no estem preparats per assumir tota aquesta pressió. Més d’una persona se sorprendria de la crueltat amb què es tracta algunes persones famoses, tant li fa si són cantants, youtubers o models. Crec que el tema principal de la novel·la és el preu que cal pagar per complir els somnis, el mal que et poden causar les crítiques externes.

Viure al marge de les xarxes socials també suposa estar desconnectat de moltes de les idees que circulen al nostre món, com podem fer anar les xarxes socials sense deixar que ens engoleixin?
Ara mateix allò que no es reflecteix a les xarxes socials no existeix. Crec que cada vegada hi ha més famosos que intenten desconnectar, però desaparèixer una setmana de les xarxes socials suposa perdre campanyes publicitàries i seguidors. Molts pensen que, pel fet de ser seguidors de certes persones, aquestes els deuen alguna cosa. De manera que cada vegada veig més famosos que decideixen “desintoxicar-se” i desapareixen durant un temps de les xarxes. És important fer balanç i ser conscients que no cal tenir presència cada dia a les xarxes socials perquè al final estem vivint la nostra vida a través d’una pantalla. 

Ara molts joves volen ser influencers, quins perills pot comportar una celebritat tan sobtada i alhora tan fràgil?
Aquesta professió és molt nova. No sabem quant durarà ni com evolucionarà la publicitat. Així doncs, és molt perillós deixar els estudis i dedicar-se en exclusiva a ser influencer. La gent que va començar fa deu anys ara està establerta, però els que comencen ara ho tenen més difícil perquè el mercat ja està molt saturat. De fet, crec que la figura de l’influencer ja ha perdut part de la rellevància que tenia.

Com estàs vivint aquesta època tan turbulenta i quin impacte creus que pot tenir la pandèmia en la literatura?
Estem vivint una època d’incertesa i ja hem vist com han tancat moltes llibreries o com s’ha cancel·lat la Fira de Madrid, per exemple. D’altra banda, a mi m’agradaria pensar que la gent aprofitarà la situació per llegir i viatjar sobre el paper si no ho pot fer físicament. Cal confiar en les noves històries i donar suport al sector literari ara que ho necessita més que mai.

Vas aprofitar el confinament per escriure?
Sí, vaig estar acabant una nova novel·la. Per a mi, escriure és evadir-me de tot i viure una altra vida; en aquest cas em va ajudar molt a desconnectar de la situació que vivíem. No en vull descobrir gaire detalls, però el meu objectiu és que, sempre dins de l’àmbit de la novel·la juvenil, tingui un component crític i sigui alhora personal i faci reflexionar el públic.

Què suposa per al teu futur literari haver guanyat aquest premi concedit per la Fundació ”la Caixa” i l’editorial Plataforma?
Suposa moltíssim perquè aquest premi té una gran repercussió i tant de bo això serveixi perquè Sueños sin brújula arribi a molt gent i especialment al públic juvenil. També m’ha donat un cert optimisme pel que fa a la possibilitat que algunes històries que tinc desades al calaix puguin veure la llum algun dia i que això sigui el començament d’un somni que tinc des que era una nena: dedicar-me en exclusiva a la literatura.

 

Il·lustració: Marc Pallarès