El filòsof valencià Joan Lluís Vives va dir: “És una riquesa, també entre els pobres, ser fill d’un bon pare”. Això va ser el segle XVI, però és perfectament aplicable avui dia i al nostre protagonista, Rafael Santiago Heredia. Pare de dos fills, el Fali i el Joaquín, de 19 i 11 anys, aquest valencià, gitano, de mirada neta i cor gran, té clar que una bona educació és clau per al futur dels seus fills. Per això, no va dubtar a aprofitar les eines que ofereix CaixaProinfància, a través de la Fundació Secretariat Gitano, quan van començar a flaquejar en els estudis. Per a ell, no hi ha res comparable a veure que els fills progressen i es llauren un futur.

Què és capaç de fer un pare pels seus fills?
Un pare ho fa tot pel benestar dels fills. De fet, la meva vida gira al seu voltant i em marquen la rutina diària. Combino l’horari de treball amb la seva entrada i sortida de l’escola, amb les classes de suport a la fundació… Tot el que faig és per ells. 

Quan vas detectar que tenien dificultats per estudiar?
En el cas del Fali va ser quan va passar de l’escola a l’institut, sobretot a partir de 3r d’ESO. Va començar a treure males notes i això li afectava l’autoestima. De fet, es va plantejar deixar d’estudiar.

 

 

Això et devia amoïnar, com us va afectar a la teva dona i a tu?
Va ser una lluita. Per a nosaltres és molt important que els fills estudiïn, perquè puguin tenir un bon futur. Discutia amb ell perquè continués. “Tu has d’estudiar, has de seguir una carrera, tu vals molt, pots aconseguir això i més”, li deia. L’adolescència és una edat difícil, sembla que tenim la raó absoluta, que ens hem de menjar el món…, però no és així. Però això vull que lluitin, que s’hi esforcin, perquè els èxits no cauen del cel.

I què vas fer per ajudar-lo, a més de mirar de convèncer-lo?
A aquella edat les amistats són molt importants. Em vaig començar a fixar en el seu entorn i el vaig allunyar d’uns quants amics que anaven a classe a fer passar l’estona. A l’institut, el vam canviar de la línia de castellà a la de valencià, que tenia un ambient més adequat. Al començament li va costar una mica més, perquè no és la seva llengua habitual, però va millorar moltíssim.

De fet, ells ja assistien a les classes de reforç escolar de CaixaProinfància, que es duen a terme a la Fundació Secretariat Gitano. Què ha canviat?
Quan el Fali va començar a flaquejar, vam parlar amb la Mari Ángeles, l’orientadora educativa, i a partir d’aquí van intensificar i personalitzar l’atenció. Li van detectar una mena de dislèxia. Ens va enganxar per sorpresa, no sabíem què era. Amb temps i constància, va començar a millorar.

Hem parlat del Fali, i el Joaquín? També va tenir problemes a l’escola?
El Joaquín és diferent. És més obstinat. Quan vol una cosa, no para fins que no l’aconsegueix. No obstant això, les psicòlogues de la fundació li van detectar un trastorn de lateralitat creuada que li causava alguns problemes, sobretot d’atenció i memòria. Van començar a treballar amb ell i està tenint uns resultats fantàstics. 

Els tallers de CaixaProinfància també us van implicar a la teva dona i a tu. Què us van ensenyar? Què va ser el més important que vas aprendre com a pare?
Ens ho van proposar per conèixer millor la relació que tenim amb els fills: si creuen, si fan feines a casa… i ens van donar eines per millorar la nostra comunicació amb ells. El més important que vaig aprendre va ser a valorar més el que m’explica el meu fill. Abans estava estressat i no li dedicava prou atenció. Ara m’aturo, deixo el que estava fent i l’escolto. 

I vau tenir en tot moment el suport de la Fundació Secretariat Gitano…
A nosaltres ens ajuda en tot, més als fills que a nosaltres, però en tot, al cap i a la fi. Quan tenim un problema, sempre hi podem acudir. Qui porta les regnes soc jo, però amb la seva ajuda tot és més fàcil. És important sentir que tens suport en tot moment. 

De fet, l’evolució ha estat tan positiva que ”la Caixa” us ha donat un reconeixement a tota la família, en la categoria d’Empoderament familiar. Què us sembla que us hagin destacat com un exemple de superació i progrés?
La veritat és que n’estic molt orgullós. Em sento molt valorat, és una recompensa a tot el que hem batallat. I amb la dotació econòmica, ens n’anirem de vacances tots junts aquest estiu. 

Si poguessis demanar tres desitjos per al futur dels teus fills, quins serien?
Que siguin rics i li comprin un Ferrari al pare (riuen tots). No, de debò: que tinguin salut, llibertat i felicitat.

Què els diries als pares que estan passant per la mateixa situació que has passat tu?
Que lluitin pels seus fills, que tirin endavant, que val la pena. Potser costarà una mica al començament, però estic segur que en el futur els ho agrairan. 

 

Entrevista: Bárbara Fernández
Fotografia: Laia Sabaté