Nelson Mandela va ser l’artífex de la creació de l’Aliança per a la Vacunació Infantil Gavi després d’una constatació lúcida i senzilla: “La vida o la mort d’un nen depenen massa sovint de si ha nascut o no en un país que tingui vacunes”. El prestigi i la determinació de Mandela van fer que les institucions mundials més grans (com la Fundació Bill & Melinda Gates i ”la Caixa”) s’interessessin pel projecte, i molt aviat Gavi es va convertir en la gran esperança de milions de nens i nenes de tot el món.

19 anys després de crear-se, Gavi ha aconseguit reduir el nombre de nens i nenes per vacunar a la meitat. Des que es va establir l’any 2000, ha contribuït a vacunar 700 milions de nens, amb la qual cosa es calcula que ha evitat més de 10 milions de morts prematures, i ha fet possible així que la idea d’un món on tots els nens estiguin vacunats hagi deixat de ser una quimera. Parlem, en el seu pas per Barcelona, amb el Dr. Seth Berkley, director executiu de Gavi, the Vaccine Alliance.

Quines són les diferències en l’estratègia de Gavi respecte d’una ONG tradicional?
Gavi és, per sobre de tot, una aliança que establim amb institucions com el Banc Mundial, Unicef, la Fundació Gates, els governs o les empreses privades. Aquesta fórmula té molts avantatges: ens permet portar a terme una tasca de vacunació global i evitar que es dupliqui la feina que es fa sobre el terreny. També ens permet fer innovacions més ràpidament o reduir les despeses generals, ja que no tenim oficines locals.

 

 

En quina mesura és rentable invertir en vacunes?
Cada dòlar que inverteix Gavi en vacunes suposa un retorn de 18 dòlars, com a mínim. No hi ha cap inversió més rentable i hauríem d’implantar aquesta idea més enllà de la sanitat pública. En aquest sentit, el model de ”la Caixa” em sembla realment únic, ja que no només es va convertir l’any 2008 en el partner més antic de Gavi, sinó que ha aconseguit implicar els empleats perquè facin una contribució i ha establert una aliança oferint l’oportunitat de sumar-se a la lluita contra la mortalitat infantil a les empreses com a part de la responsabilitat social, als clients de CaixaBank, i a la societat en general a través de microdonatius. És part de la seva forma de treballar i ens agradaria que aquesta idea es difongués pel món sencer, perquè és molt poderosa.

Quins són actualment els obstacles principals perquè la vacunació arribi a tota la població?
Hem arribat a un nivell molt alt quant a vacunació en zones rurals. Però el desafiament està ara en els països fràgils on els refugiats s’estan desplaçant en una proporció que no s’havia vist mai en la història. Hi ha cada vegada més zones en les ciutat a les quals la gent acudeix per buscar feina i on acaben vivint en guetos i, per tant, sense sistema sanitari. A més, hi ha 70 milions de persones desplaçant-se, i això en dificulta el seguiment sanitari.

Quines conseqüències tindrà el canvi climàtic en la transmissió de malalties?
Amb el canvi climàtic veiem que els insectes que transmeten malalties canvien de zona i es desplacen cada vegada més al nord. En els propers 50 anys, hi haurà uns 800 o 900 milions de persones més exposades als mosquits que transmeten el dengue, el zika o la febre groga. D’altra banda, el canvi climàtic també provocarà grans tempestes. Per Moçambic va passar a l’abril el cicló Idai, el tercer més greu de la història, i va provocar un repunt de còlera. Pensem que aquest tipus d’emergències seran cada vegada més freqüents.

O sigui que la situació serà cada cop més imprevisible?
L’únic que podem predir és que hi haurà cada vegada més brots. El nostre objectiu és convèncer els empresaris que treballin en zones urbanes, ja que actualment és on viu el 55 % de la població. El 2050 ja serà el 70 % de la població mundial qui visqui en ciutats i, a més, amb una població més important que l’actual. Així que hi haurà 2.500 milions d’habitants més al planeta i viuran en ciutats asiàtiques i africanes, principalment, moltes vegades en guetos, amb desplaçaments constants i sense accés als serveis sanitaris. En aquests lloc és on veurem brots importants de malalties. Així que el debat és com portar a terme la tasca de vacunació entre aquesta població.

En quina mesura creus que és important la col·laboració amb socis privats i fundacions com ”la Caixa”, acostumats a actuar en entorns urbans?
Crec que poden tenir un paper important quant a la comunicació, perquè ara mateix tenim un gran desafiament a Europa amb el moviment antivacunes. A Espanya hi ha una gran confiança en la vacunació, però França, per exemple, té el menor percentatge de confiança del món. En els països en què treballem, la gent confia molt més en les vacunes, ja que veuen els efectes d’aquestes malalties en la vida diària. En canvi, a Occident aquestes malalties ja no es veuen i alguns poden arribar a pensar que no són importants.

Com pot ser que hagin tornat malalties que semblaven erradicades?
En realitat, les malalties mai no s’erradiquen del tot, sinó que es mantenen sota control si hi ha una bona cobertura sanitària. El que passa avui en dia és que els moviments de població són constants i per això és tan important que hi hagi una bona cobertura. La verola sí que s’ha erradicat i confiem a erradicar aviat la polio, però la resta està simplement sota control. Per això no s’ha de baixar la guàrdia.

Soleu unir forces amb els governs dels diferents països on actueu?
Tenim molt bona relació amb ells perquè són conscients de la importància de les vacunes. Si no et protegeixes contra les malalties, les hauràs de tractar més tard i això surt molt més car. En els països que estan en guerra, o que per qualsevol motiu pateixen una gran fragilitat, és més complicat. Ha estat difícil vacunar en països com Síria, Iemen, Somàlia o el Congo, però seguim treballant amb els governs per continuar-hi vacunant. No es tracta només de prevenir malalties, sinó també les epidèmies que puguin afectar altres països.

Com funciona la vostra col·laboració amb les farmacèutiques?
Quan vam engegar Gavi treballàvem amb cinc farmacèutiques ubicades en països desenvolupats. Avui en dia treballem amb 17, la majoria de les quals a països en vies de desenvolupament, cosa que ens ha permès aconseguir una baixada de preus espectacular en les vacunes. Una vacuna que costa 100 euros a Europa en costa només 8 a Moçambic, per exemple. La gent que treballa en vacunes té un punt de vista molt centrat en la salut pública i té molt d’interès que les vacunes es puguin fer servir en diferents països. Gavi ha aconseguit crear un mercat estable i suficientment ampli (vacunem el 60 % dels nens del món) com perquè resulti rentable a noves companyies invertir en investigació. Saben que Gavi els comprarà les vacunes.

Quina és la satisfacció més gran que has sentit dirigint Gavi?
La màgia de les vacunes és el poder que tenen d’incidir en la salut de tanta gent de tot el món. Hem vacunat, al llarg dels últims 18 anys, més de 700 milions de persones i hem evitat, així, més de 10 milions de morts. La idea de poder obtenir aquests resultats és realment extraordinària. La ciència i la tecnologia et permeten fer coses que no podies fer en el passat: ja hi ha vacunes per a dos tipus de càncer; per a la pneumònia i la diarrea, les dues principals causes de mort infantil en el món; i fins i tot per al virus de l’Ebola.

La possibilitat d’un món completament vacunat és una perspectiva realista?
Miris on miris al llarg de la història, veus que abans la gent era més pobra i tenia una salut pitjor. Per molt ric que fos el rei, moria molt jove. Després de la Revolució Industrial, un grup reduït de persones va començar a tenir accés a unes condicions de vida millors i, per tant, a una salut millor. Però avui en dia hi ha una autèntica possibilitat que el conjunt de la població mundial estigui en un bon estat de salut. No podem aconseguir que tot el món sigui ric, però sí que podem aconseguir que tot el món tingui una bona salut. Aquest és el nostre somni per al futur.

 

Entrevista: Raúl M. Torres
Fotografia: Rita Puig-Serra