S’estima que a Espanya més d’un milió de persones pateixen la malaltia d’Alzheimer i altres demències. Es tracta d’una dolència que suposa un elevat cost econòmic (24.000 euros per persona a l’any), personal, social i psicològic per al pacient i la seva família. A més, han estat un col·lectiu molt afectat per les conseqüències de la pandèmia: el confinament ha trencat les seves rutines i ha generat molt d’estrès, la qual cosa s’ha traduït en un major risc de contagi. No obstant això, és una malaltia a la qual intenten guanyar-li el pols investigadors com Juan Domingo Gispert.Lidera un equip al Barcelona Beta Brain Research (BBRC) que ha desenvolupat un algoritme per identificar de manera no invasiva i econòmica persones que tenen risc de desenvolupar aquest mal, però a qui encara no s’ha manifestat. El projecte, orientat a la prevenció, va ser seleccionat per CaixaImpulse, el programa de la Fundació ”la Caixa” dirigit a centres de recerca, universitats i hospitals que innoven en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut. I avui, Dia Mundial de l’Alzheimer, t’acostem la feina que duen a terme, que permet covar esperances per a milions de persones.

Per començar, què és la malaltia d’Alzheimer i en què es diferencia d’altres tipus de demència?
És una malaltia neurodegenerativa. Això vol dir que les neurones es van perdent. En funció del tipus de neurones que moren al cervell i en quina part ho fan, es determinen els diferents tipus de demència. En el cas de la malaltia d’Alzheimer, cursa amb pèrdua de memòria i, progressivament, amb discapacitats funcionals.

No es pot guarir, però es pot prevenir?
És important adoptar un estil de vida que minimitzi el risc, amb exercici físic, una dieta equilibrada i una activitat intel·lectual rica i estimulant. La contaminació és un factor de risc clar. El nostre objectiu és precisament intervenir en el curs de la malaltia per canviar-ne el desenvolupament, si pot ser en fases preclíniques. Això ens permetrà reduir la probabilitat de desenvolupar-la.

 

El investigador Juan Domingo Gispert del BBRC

 

Com?
D’una manera semblant a com som capaços de prevenir les malalties cardiovasculars: arribem a una edat, anem al metge de capçalera, ens fem unes anàlisis de sang i veiem que el colesterol ha pujat. No vol dir que estiguem malalts, però sí que és un risc més elevat de tenir una patologia cardíaca en un futur. Tenim fàrmacs, estils de vida, una dieta, que són capaços de fer baixar el nivell de colesterol i, per tant, el risc d’un accident cardiovascular. La idea és la mateixa: tenir aquests biomarcadors que ens permetin determinar el risc de patir la malaltia d’Alzheimer abans que n’apareguin els símptomes.

Amb quanta anticipació?
Les primeres alteracions al cervell apareixen fins a vint anys abans que els símptomes i es poden detectar. Són cúmuls de proteïnes anomenades amiloide ß i tau. El problema és que detectar-les requereix tècniques molt invasives o molt cares. Nosaltres n’hem desenvolupat una de basada en imatges de ressonància magnètica cerebral, que és no invasiva, i sí més disponible i econòmica, perquè ens permeti predir quines persones presenten més probabilitat de tenir canvis patològics en aquestes proteïnes.

I com funciona aquesta tecnologia?
És capaç de veure canvis en el volum cerebral en regions específiques. No són visibles a l’ull humà, però fent servir tècniques de quantificació sofisticades i algoritmes d’intel·ligència artificial podem predir quines persones tenen més risc. Som capaços de reduir fins en un 45 % el cost per reclutar persones per a prevenció i en gairebé 2/3 parts el nombre de les proves més invasives i, per tant, millorar el confort dels participants. 

Així doncs, és un projecte orientat als assajos clínics?
Sí, a identificar aquelles persones per provar intervencions adreçades a prevenir el risc que aparegui la malaltia.

Què ha significat el suport de CaixaImpulse?
Ha estat fonamental. Ja no únicament pel suport econòmic per al desenvolupament en etapes molt inicials, sinó per tota la formació que s’associa al projecte per fer aterrar en el món real una cosa que hi ha al laboratori, i que funciona. 

L’augment de casos està relacionat amb una esperança de vida més alta, però si no s’hagués produït aquest fenomen, hi hauria menys o més casos que fa quaranta anys?
Estem començant a veure com aquesta incidència va baixant lleugerament i pensem que pot ser a causa de l’adopció progressiva d’estils de vida més saludables, per exemple, per evitar malalties cardiovasculars. Això fa pensar que en un futur hi haurà menys casos de malaltia d’Alzheimer. Hem de pensar que gairebé un terç fins i tot es podria prevenir amb un estil de vida més saludable. 

Com podem millorar la qualitat de vida de les persones que ja pateixen aquesta malaltia?
Tenen dies millors i dies pitjors. Es millora la qualitat de vida amb atencions adequades i tractant els símptomes a mesura que van apareixent.

I la de les persones que les cuiden?
És una malaltia molt dura perquè tenen una persona que s’estimen que va perdent progressivament capacitats. Arriba un moment que pot perdre la capacitat de reconèixer-les. La malaltia es va enduent molts dels trets d’identitat de la persona, però fins i tot en etapes molt avançades i en què potser ja no sap ni cridar els familiars pel nom, reconeix si està envoltada de gent que l’estima. Això dona qualitat de vida.

S’estima que a Espanya hi ha gairebé un milió de persones amb malaltia d’Alzheimer. Hi ha prou oferta terapèutica, pública i privada, per minimitzar-ne l’impacte?
Caldria augmentar els centres de dia, donar suport a les famílies perquè els malalts estiguin atesos per professionals durant unes hores, i que els cuidadors tinguin un respir que els cal molt, tant des del punt de vista logístic com emocional. 

Preveus èxits en un futur pròxim?
Soc optimista. Crec que en el termini de pocs anys tindrem notícies d’avenços significatius en diagnòstic i tractament. Hi ha un gran nivell de desenvolupament en tècniques per detectar la malaltia de manera cada vegada més precoç. Això revolucionarà les formes per tractar-la des de les etapes més inicials. 

 

Textos: María Sánchez-Campa
Fotografia: Carla Step