Quan els científics de la Barcelona Brain Health Initiative (BBHI) van començar, fa dos anys, a estudiar els hàbits beneficiosos per mantenir la salut del cervell, no s’imaginaven que, a més, se’ls obriria una oportunitat per descobrir com reacciona en un context de confinament. Parlem amb David Bartrés-Faz, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i investigador principal del BBHI, impulsat per l’Institut Guttmann amb el suport de la Fundació ”la Caixa”. L’objectiu ara és clar: descobrir quins hàbits promouen estats mentals positius durant la clausura i elaborar, en un futur, una guia de bones pràctiques. 

Així que heu aprofitat aquestes circumstàncies excepcionals per estudiar els efectes del confinament en la salut mental i del cervell. Quina informació espereu obtenir?      
Quan es va decretar l’estat d’alarma, vam veure que s’obria una oportunitat per documentar què feien els participants del BBHI durant aquest període de les seves vides. Vam elaborar un qüestionari, que els enviem aproximadament cada 10 dies, amb preguntes relacionades amb la seva situació laboral, econòmica o familiar, i sobre com porten el confinament. Això ens permetrà conèixer les característiques dels que resisteixen millor els problemes derivats del confinament, com l’ansietat, l’estrès o la irritabilitat. Gràcies a l’enorme col·laboració i entusiasme dels voluntaris del BBHI, estem obtenint respostes d’entre 2.000 i 2.500 persones cada vegada que administrem el qüestionari. Un aspecte únic d’aquesta recerca és el fet que, a més, sabem quins eren els hàbits i característiques psicològiques (i fins i tot tenim dades sobre l’estructura i el funcionament cerebrals) de molts dels participants durant els dos anys anteriors al confinament. Tot això ens ajudarà a entendre millor quina combinació d’aspectes psicològics i biològics prediuen una resposta millor, en termes de resiliència mental i cerebral, a l’estat de confinament.

 

David Bartrés-Faz habla de cómo mantener la salud mental durante el confinamiento

 

Es pot dir que el confinament és dolent per al cervell?       
Gràcies a estudis fets en períodes de confinament anteriors, com durant l’epidèmia del SARS-Cov-1 el 2003, sabem que, en general, provoca estats mentals negatius: ansietat, depressió, irritabilitat i fins i tot estrès posttraumàtic o depressió. Però cada persona és diferent.

També agreuja la sensació de soledat. Però és sempre una font d’estrès o també ho pot ser de plaer?     
Una cosa és voler estar sol, que pot ser positiu, i de fet hi ha persones que manifesten la necessitat de trobar un espai per a si mateixes. Una altra cosa és sentir-se sol, que és una emoció negativa fortament associada a l’estrès. I l’estrès és un dels enemics principals de la salut cerebral, ja que a llarg termini acaba deteriorant regions del cervell vinculades a la memòria i a la capacitat de prendre decisions i planificar. A més, pel que fa a la relació amb la mortalitat general a la població, s’ha comprovat que sentir-se sol és tan perjudicial com fumar un paquet de tabac al dia.

Segons el vostre estudi, com està vivint aquesta soledat la gent?
Doncs en contra del que s’esperava, hem vist que, almenys durant les primeres fases del confinament, hi ha menys sensació d’exclusió social que en períodes anteriors de l’estudi. Això es pot relacionar amb el fet que la societat en general s’ha unit contra un enemic comú, està més connectada que mai i ha provocat un efecte de reconnexió social, encara que no sabem com evolucionaran els sentiments de soledat si el confinament continua molt de temps.

Com podem rebaixar aquesta sensació de soledat i l’ansietat que produeix el confinament?
Depèn de cada cas, però podem seguir algunes recomanacions: una de molt important és evitar la sobreexposició a la informació i informar-se només un o dos cops al dia i fer-ho consultant fonts fidedignes. Això rebaixa molt l’ansietat. També és crucial aprendre a desenvolupar-se en la incertesa, assumir que hi ha coses que no podem controlar i conviure-hi. No és fàcil. Seguir una alimentació saludable, fer exercici físic o tenir hàbits de son adequats també ajuda. Actualment, hi ha diferents recursos elaborats per organismes oficials per suportar-ho millor. Per exemple, el Col·legi de Psicologia de Catalunya ha posat a disposició de la ciutadania un telèfon d’assistència per ajudar a persones que tenen problemes d’ansietat o malestar psicològic relacionats amb el confinament, i també una guia de recomanacions per aguantar el confinament.

Ja que en parles, què podem fer per dormir millor aquests dies?       
El son és l’eix principal de la salut cerebral i mental. Dormir malament té un impacte directe sobre la capacitat de concentrar-se i de prendre decisions complexes, però també sobre les emocions i l’humor. Passar de la vigília al son és un procés en part automàtic, associat a la rutina que duem a terme a l’hora d’anar a dormir: la llum tènue o el moviment dels ulls en llegir un llibre són senyals per al cervell que indiquen que cal dormir. Per això, és important mantenir els horaris, les rutines i els hàbits d’higiene del son, com no beure cafeïna a determinades hores.

Fer exercici físic és més complicat amb el confinament. És fonamental per al cervell?              
Una de les causes per les quals dormim pitjor pot ser precisament perquè no estem prou cansats. L’activitat física té un paper neuroprotector. Afavoreix la comunicació i la regeneració de les neurones i disminueix els factors de risc vascular. I a més, millora l’humor i la qualitat del son.

Però hi ha persones que viuen en espais reduïts i no ho poden fer. Cap consell?
El repte és trobar alguna cosa que ens agradi i que puguem mantenir en el temps. L’OMS recomana dues hores i mitja d’exercici moderat a la setmana. S’ha comprovat científicament que tant l’exercici aeròbic com l’anaeròbic mantenen la connectivitat de les xarxes cerebrals. De fet, hi ha estudis que diuen que hi ha una gran diferència entre fer alguna mena d’exercici, encara que sigui suau, i no fer absolutament res.

I de tots aquests bons hàbits, quin diries que és el millor antídot contra la soledat i l’estrès?
El que hem vist és que tenir un pla vital ben desenvolupat atenua el sentiment de soledat, encara que estiguis sol. L’activitat física regular, dormir o menjar bé no afecten aquesta emoció; tenir un propòsit a la vida,sí. És l’horitzó cap a on dirigeixes els esforços. Està basat en alguna cosa que val la pena per a tu. Pot ser religiós, ideològic, familiar… L’important és que guiï la teva conducta.

El confinament ens pot servir per reflexionar sobre el nostre pla vital?   
Per descomptat! Una de les coses que es recomanen és reescriure les nostres prioritats. Ara que tenim temps, aprofitem-lo per reflexionar sobre què és important a la vida i que ens hem oblidat d’anar fent. També ens hem de fixar en com omplin el temps i mantenir-nos actius. Hi ha un munt de coses que es poden fer, per exemple, gràcies a internet.

Aleshores, podem aprofitar el confinament per millorar la nostra salut mental o no estem fets per estar tancats?          
Les dades diuen que, en general, el confinament promou aspectes psicològics negatius. Però això no vol dir que sigui dolent per a tothom en termes absoluts. Hi ha moltes diferències individuals. De fet, és el que pretenem esbrinar amb aquest estudi: saber quines són les característiques de les persones que resistiran millor aquesta situació i, basant-nos en les dades, elaborar una guia amb recomanacions. Crec que, en aquest sentit, ens pot aportar molt.

 

Entrevista: Bárbara Fernández