Quique Bassat és metge pediatra i investigador clínic des de fa 15 anys a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i ha centrat tota la seva carrera en la lluita contra les malalties infeccioses infantils. Si curar és una tasca imprescindible, Bassat advoca per un model que posi l’accent en la prevenció i, per tant, en la investigació. No sempre és fàcil aconseguir suports en una acció amb resultats a llarg termini i, per això, aquest metge entusiasta i rialler celebra que l’Obra Social ”la Caixa” s’impliqui en la seva lluita per la investigació en malalties com la malària o la pneumònia. Projectes com ARIDA o MALTEM procuren anar més enllà dels plantejaments més clàssics de cooperació occidentals i obren el camí a una solució sanitària que integri les poblacions locals en aquesta lluita.

S’estima que la malària causa en el món una mort cada dos minuts i que la pneumònia és responsable de 800.000 morts anuals, una cada minut. Són xifres que maregen i a les quals, per desgràcia, sembla que ens hem acostumat. Per tant, la realitat a la qual s’enfronten els professionals de la salut, i també els organismes de cooperació i els voluntaris, és complexa: es tracta al mateix temps de respondre a necessitats urgents i de buscar solucions sostenibles a llarg termini. Hem parlat amb Quique Bassat, un dels investigadors sobre malalties infeccioses més brillants de la seva generació, sobre les accions més eficaces que es poden portar a terme per acabar amb una situació inacceptable.

Com va néixer la teva vocació?
Des de petit tenia clar que volia treballar a l’Àfrica, i quan vaig pensar en quina àrea em podia especialitzar per ser-hi útil, la medicina era una de les més evidents. Ja com a estudiant de medicina vaig anar-hi i vaig tenir les primeres trobades amb el sector professional de la salut, i dos mesos després d’acabar la residència vaig anar a viure a Moçambic. Quan vaig entendre que la investigació tenia un impacte més gran que l’assistència vaig decidir que això era el que jo volia fer. Les malalties infeccioses infantils eren les que més morts prematures provocaven i les que era més fàcil de gestionar perquè hi havia maneres senzilles de prevenir-les i tractar-les.

Creus que s’ha de posar l’accent en els diagnòstics més que en els tractaments?
Les vacunes són l’eina de salut pública de més utilitat i l’impacte que han tingut en la mortalitat els últims 50 anys ha estat descomunal. Que hi hagi gent que ho posi en dubte em sembla delirant! El problema és que molts d’aquests països tenen un pressupost en salut per persona i per any inferior a 100 dòlars, que és el que ja costen moltes vacunes del nostre entorn. Per això hi ha organitzacions com GAVI que, amb l’ajuda de l’Obra Social ”la Caixa”, permeten que els països pobres puguin finançar una mesura que podrà salvar moltes vides. A vegades costa convèncer els països més pobres que inverteixin els pocs diners que tenen en investigació, perquè els pot semblar fins i tot un luxe. Però és molt fàcil entendre que tot el que inverteixis en recerca, t’ho estalviaràs més tard en assistència.

 

 

Pot ser que l’error sigui no pensar a llarg termini?
Sí, el resultat no és immediat, però és igualment important. Un exemple molt clar seria la vacuna de la malària: s’han trigat 40 anys i s’han gastat milions i milions a crear la primera vacuna contra aquesta malaltia devastadora. És una vacuna imperfecta perquè no protegeix al 100 %, però podria evitar entre el 30 i el 50 % dels casos de malària més greus, o sigui que haurà valgut la pena l’esforç i la inversió. L’Obra Social ”la Caixa” ha finançat l’Aliança Moçambiquenya per a l’Eliminació de la Malària (MALTEM) en tres províncies de Moçambic i també està finançant el projecte ARIDA (Acute Respiratory Infection Diagnosis Aid), molt important de cara al tractament de les pneumònies. Però el més important és que la fundació ha entès que invertir de manera generosa en la innovació pot tenir resultats molt positius a llarg termini. Als finançadors, i també als governs, els costa entendre que val la pena invertir en una cosa que no té resultats a curt termini.

Estem doncs en un moment clau quant al tractament de la malària.
Ara és el moment més important, perquè es posarà en marxa un projecte en què es vacunaran 800.000 nens a Ghana, Kenya i Malawi. Aquesta iniciativa l’ha promoguda l’Organització Mundial de la Salut i l’ha finançada a través d’una col·laboració que inclou fons que provenen de GAVI, UNITAID i el Fons Global.

És difícil a vegades tenir la col·laboració de les farmacèutiques?
Jo soc un gran defensor de les farmacèutiques que aposten per fer inversions en les malalties que no importen a ningú. La vacuna de la malària, per exemple, no existiria si la farmacèutica GSK, que és qui la produeix, no hagués apostat per la vacuna RTS,S, tot i saber que no li aportaria grans guanys econòmics. Està clar que són empreses i, per tant, necessiten fer diners, però amb la vacuna de la malària, GSK només cobrirà despeses de fabricació. La Fundació Bill i Melinda Gates va deixar les regles molt clares des del principi: us financem aquesta vacuna, però no la podreu vendre per sobre del preu de cost.

Tenim la impressió d’estar en un model assistencial. Creus que a llarg termini l’Àfrica aconseguirà agafar les regnes del seu sistema de salut?
Vull destacar que estem en el millor moment de la història de la humanitat quant a salut, tot i la visió apocalíptica que en tenim massa vegades. Per altra banda, l’ideal seria que els països més pobres poguessin resoldre els problemes que tenen des de dins. Hi ha un cercle viciós entre la pobresa i la malaltia, i eines com la cooperació i la investigació són el que poden trencar-lo. Fa 24 anys el govern d’Espanya i el de Moçambic es van ajuntar per fundar el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM), el primer centre d’investigació de salut del país, com a exemple paradigmàtic de com fer recerca biomèdica respectuosa i d’excel·lència per a les malalties que més prevalien en el país, com per exemple la malària, la pneumònia o el VIH/SIDA. Avui dia, el centre té una salut excel·lent, s’ha convertit en un referent de recerca a l’Àfrica, ja és totalment independent i tots els dirigents del centre són moçambiquenys.

Ets optimista pel que fa a l’erradicació de malalties infeccioses?
Sempre soc optimista i més si veig les xifres de com estàvem i de com estem ara. Però hi ha molts altres problemes que incideixen en el tema de la salut, bàsicament els conflictes i la pobresa. Són sistemes de salut molt fràgils i encara depenen molt de l’ajuda externa. El que és fonamental és que no perdem la voluntat política perquè aquestes malalties, en molts casos “oblidades”, puguin arribar a ser erradicades en un futur proper.

 

Entrevista: Raúl M. Torres
Fotografia: Rita Puig-Serra