Freddie Mercury només tenia set anys quan el van internar en una escola a la seva Índia natal. Molt pot després, el director escrivia als seus pares parlant-los del seu gran talent per a la música i suggerint-los que prengués classes particulars que, sense dubte, van ser el primer pas en la seva imparable carrera. I és que, de vegades, els altres descobreixen en nosaltres un do que nosaltres no som capaços de veure. Perquè som nens, perquè en el nostre entorn això no sembla important o perquè, com als usuaris del programa Incorpora de ”la Caixa”, la vida ens posa en una mala situació de partida que, per sort, persones com el professor, consultor i empresari Yassine Bouallala poden revertir, amb formació, passió i una cosa que tothom es mereix: una oportunitat.   

Tu, de petit, et volies dedicar a l’hostaleria?
No. Molt poca gent es planteja l’hostaleria com a vocació. Jo volia ser astrònom. Però li he agafat tant el gust que, encara que no fos la meva primera opció, ha acabat per ser-ho. Ara, l’astronomia és el meu hobby, i no canviaria l’hostaleria per res.       

Regentes un hotel de quatre estrelles a la Costa Brava. En què es diferencia dels altres?
Té camp de golf, unes instal·lacions esportives de primer nivell i, sobretot, és un projecte sostenible a llarg termini que té un equip compromès i cohesionat que dona el millor de si cada dia.

 

El empresario hotelero Yassine Bouallala sonriente y campanario

 

Un equip força especial, amb estudiants en pràctiques i aturats de llarga durada que aquí troben la seva oportunitat.
Sí. Perquè jo crec que les empreses som les primeres entitats socials, les que donem feina a més gent i més impacte tenim en l’economia de les persones. Per això no ens hem de centrar només en el rendiment a curt termini, sinó buscar la sostenibilitat.             

I com aconsegueixes aquesta sostenibilitat i aquest bon rotllo entre els empleats?
Amb contractes atractius i estabilitat laboral. És a dir, invertim a ampliar serveis perquè l’hotel sigui rendible tot l’any, no tan sols en temporada alta. Així, el personal se sent segur, es pot enfocar a fer bé la feina i, amb un personal més fidel, l’hotel manté la seva essència, cosa que fidelitza els clients que se senten com a casa amb els empleats de sempre. A més, prestigiem els llocs operatius, com ara cambrers, cuiners o les kellys, esborrant aquesta idea que són feines “mal vistes” i fent veure als alumnes la gratificació de servir correctament algú, que quan el client se’n vagi es recordi del teu nom.  

Quan vau començar a col·laborar amb Incorpora de ”la Caixa” i per què?
La col·laboració entre l’hotel TorreMirona i el programa d’inserció laboral Incorpora va començar fa quatre anys, per dos motius. El primer, perquè necessitàvem personal per a diferents llocs que es podien cobrir amb candidats del programa. I el segon, perquè volíem fer-ho ajudant persones que realment ho necessitessin. Com la Lucía, que va arribar del seu país sense experiència i ni un sol familiar o amic a prop que la pogués ajudar, i després de dos anys i mig s’ha convertit en la supervisora del restaurant, un lloc de gran responsabilitat. O com la Matilda, una senyora de més de 50 anys sense cap experiència laboral positiva a la seva vida, que només havia conegut el maltractament i l’explotació. Quan va acabar el programa de pràctiques i li vam dir que es quedava amb nosaltres, es va posar a plorar de felicitat. I ara la seva aportació és enorme, ho dona tot.

Els canvieu la vida.
Són persones que arriben perdudes i en surten segures. Aquesta col·laboració demostra que el talent tant se val de quin estrat social provingui; amb la formació i la confiança necessàries, qualsevol persona pot arribar on vulgui.           

Com a professor adjunt a la Universitat de Girona, ets un gran defensor de les pràctiques.
Defenso que les pràctiques haurien de començar en el minut zero de la formació, perquè la capacitat d’interioritzar conceptes depèn de l’aplicació que hi vegis. Com més aplicacions hi vegis, més de pressa aprens. A més, tot aquest talent sense modelar, sense la mirada viciada dels que fa anys que som en el sector, aporta idees i solucions brillants que a tu mai no t’haguessin passat pel cap, i et proporciona empleats amb il·lusió i necessitat de demostrar el que valen, que et donaran el 100 %.

I per què hi ha tantes empreses que són reticents a oferir aquesta oportunitat?
Perquè, si són remunerades, els requereix un esforç que a curt termini és menys rendible. Però la majoria, quan els expliques bé el projecte, s’hi apunten. Al final, cal fer veure a les empreses que necessitem un relleu generacional, gent que vingui darrere i que ens qüestioni. I l’Administració també els ha de fer veure que aquesta aposta és part del teixit social i econòmic del país.                 

A tu qui et va donar la primera oportunitat?
El Jordi, el meu professor d’Economia i Empresa, que avui dia és el meu soci. Gran part de la meva filosofia ve d’ell. Quan ets immigrant com jo (del Marroc) i algú percep que tens un talent que tu mateix no veus, suposa una grandíssima empenta, t’ajuda a créixer i et genera un deute que jo ara sento que tinc amb els altres. Per sort, treballo en un lloc en què puc tornar a la societat el que aquesta, un cop, va fer per mi.

 

Entrevista: Ana Portolés
Fotografia: Carla Step