La fotògrafa Carla Step sap bé com funciona la creativitat. Va créixer en una família d’artistes: la seva mare pintava peces de roba i el seu pare era compositor, i també donava classes de tango a casa. Per això, quan va a treballar amb nens, no sol marcar-se un guió, sinó que es deixa portar. “Així és com solen ser, espontanis, i crec que és la millor manera d’aconseguir retratar-los”. Aquest dia, la fotògrafa tenia la missió de capturar una activitat, que incloïa un concert, per als nens i nenes del programa Invulnerables de “la Caixa”. Molts d’ells s’havien apropat als instruments per provar-los minuts abans que comencés. “Recordo que quan vaig veure aquesta nena em va transmetre instantàniament aquella felicitat que sents amb qualsevol cosa nova que fas quan ets petit. No sé el seu nom, ni la seva edat, ni quina era la seva situació, però el seu somriure parlava per si sol”. Una estona després de prendre aquesta imatge, recorda sentir-se captivada mentre observava tots els nens i nenes cantar i ballar la cançó que havien composat per a ells. “Es respirava moltíssima complicitat. Sense saber les seves històries vaig poder entendre que gaudien molt de tenir l’oportunitat de viure aquella experiència”.