La primera càmera que va tenir el fotògraf Rubén Plasencia va ser una de les Tortugues Ninja. En cada foto que feia, hi sortia una tortuga ninja a la cantonada. L’hi va regalar l’avi, amb qui sortia d’excursió cada diumenge per la seva illa, Tenerife, quan era un nen. “Anàvem en guagua i sempre portava la Polaroid, amb la qual retratava a tot arreu. Sempre m’he sentit molt identificat amb ell”, recorda amb afecte. Avui, el fotògraf de Tenerife s’ha convertit en un artista de la, imatge que, com Caravaggio (o Diane Arbus, en la versió més actual) sap captar aquesta espurna divina que s’amaga darrere la quotidianitat. “M’agrada dialogar amb les persones, preguntar, aprendre, com és el cas d’aquesta fotografia que vaig fer durant una sessió de teràpia amb cavalls per a infants amb diversitat funcional a les instal·lacions de l’Asociación para el Fomento de las Terapias Ecuestres en Canarias, a l’illa de Gran Canaria. La vaig captar tot just després que el nen completés una de les activitats i reflecteix el moment de celebració amb la monitora”. Allà va percebre el gran vincle que hi havia entre els nens i els monitors, voluntaris de la Fundació ”la Caixa”. “Vaig sentir que feien una tasca que va molt més enllà d’una simple feina. M’encanta fer aquesta mena d’encàrrecs perquè torno a casa amb una lliçó de vida”.