Aquesta vinyeta està inspirada en totes aquelles persones solidàries que veiem —per sort— dia sí dia també al carrer, els diaris o la televisió. Aparentment, les veiem senceres. Però petites parts de totes elles han passat a formar part d’altres individus; els han completat, ajudat. “D’alguna manera, els éssers humans som temps: el temps que vivim”, diu l’il·lustrador Dalmaus. “I a través de la idea del temps és més fàcil entendre fins a quin punt la gent solidària s’està lliurant a altres persones. Recordo el meu avi Miquel que, quan ja estava jubilat, solia anar a veure malalts. Donava el seu temps. Explicat així sona abstracte. Però si imaginem el calendari de vida del meu avi, amb dies i mesos, hi podríem veure clarament hores, dies i mesos marcats com a donats, lliurats a algú altre”. Ser solidari és donar, però no necessàriament coses materials. “Podem donar temps, experiència, consells. Podem donar aixopluc, educació, entreteniment, seguretat...” Ser solidari és això: donar alguna cosa de nosaltres, part de la vida, sense esperar res a canvi més que la satisfacció d’haver contribuït positivament en el dia a dia d’altres persones.