Tenir amics és una cosa grandiosa. Ningú no t’obliga a triar ni els uns ni els altres. Els amics s’ajunten de manera fluïda, com l’aigua d’un riu. I la seva mirada és un mirall, i segurament l’únic lloc en el qual pots ser tu de debò. Amb ulleres. En pijama. De mal humor. Un amic és la llibertat total. Cal cuidar-los, deixar que et cuidin i estar a prop seu, encara que físicament estiguin lluny. El millor amic de l’il·lustrador Óscar Llorens se’n va anar a viure a Nova Zelanda. “La nostra relació va millorar gràcies a les trucades, videoconferències i acudits que ens passàvem per telèfon. És veritat que cap de nosaltres no va fer el gran viatge de travessar tot el planeta per estar amb l’altre, però la intenció de trucar-se de tant en tant i mantenir l’amistat com si estiguéssim al mateix lloc va ser inigualable. Parlàvem de rucades, de jugadors de bàsquet, de cançons que acabàvem de sentir, dels projectes o dels llocs que havíem descobert... Xerràvem dels mateixos temes que quan estàvem a la mateixa ciutat”. En realitat, no es tracta de fer viatges èpics plens de perills. Hi ha moltes maneres de reduir distàncies amb un amic. I sempre valen la pena.