Fa un temps es va fer viral una foto a Twitter en què es veu un nen i el seu avi en una cafeteria. Estan asseguts un davant de l’altre, però el nen porta auriculars i està amorrat a un dispositiu electrònic, sense parar cap tipus d’atenció a l’avi. “Amb aquesta vinyeta”, ens explica Dalmaus, “he volgut imaginar una realitat paral·lela en què aquell nen no necessita cap dispositiu perquè té els avis i són tot el que pot necessitar per passar-s’ho bé”. Quan era petit, l’il·lustrador recorda que passava gran part de les vacances amb els avis. El cap de setmana estaven tota la família junta, però arribava diumenge i els pares havien de marxar per tornar a la feina i Dalmaus, com qualsevol altre nen, es posava trist i no parava de plorar. “Aleshores l’avi agafava una escombra, un barret de pallasso i alguna floritura i es posava a imitar una ballarina. Al cap de poc m’arrencava un somriure”. Amb aquesta vinyeta Dalmaus vol reivindicar el paper real dels avis. “Arran de l’última crisi, la figura dels avis s’ha banalitzat una mica; sembla que la seva funció sigui treure’ns de mals passos. Però els avis són molt més que un salvavides. Són un referent i una font de coneixement i amor immensa. Entre un avi i un net hi pot haver una connexió tan gran i especial que no podem permetre que les noves tecnologies l’espatllin.”