Uns miren cap aquí, altres, cap allà. L’àvia s’està pentinant, la mare somriu però té els ulls tancats, el pare li està dient al nen que miri a la càmera... Les fotos de família, amb les seves imperfeccions, són l’essència d’una família. A cada una d’elles, si les examines amb profunditat, trobaràs les singularitats de cada nucli familiar. Realment la foto en si és secundària. El que és interessant són les relacions i emocions que s’hi reflecteixen. “En el meu cas”, ens diu l’il·lustrador Óscar Alonso, “el meu germà sempre surt fent l’idiota. És molt divertit veure com en la majoria de fotos tots estem pendents d’ell. En altres, se’ns veu forçats, com intentant posar per a una revista del cor. No semblem ni nosaltres. Però a la majoria hi identifico l’essència de la meva família: el número de persones va variant, però la instantània sempre explica una història que val la pena recordar”. I això és l’important, és el que és la família, és el que queda: les històries que explicaran d’aquí cent anys els teus rebesnets mentre passen les pàgines de l’àlbum familiar. “Retratem-nos sense maquillatge”, ens diu l’Óscar, deixant al descobert els nostres punts forts i dèbils. “Aquestes són les nostres famílies de veritat”. I sempre són les millors que ens han pogut tocar.