El trastorn de l’espectre autista (TEA) és com una empremta dactilar. No hi ha dues persones amb autisme iguals i, de la mateixa manera, no totes tenen els mateixos talents ni les mateixes capacitats de comunicar-se i interaccionar socialment. El fet de no portar associat un tret físic distintiu moltes vegades converteix el trastorn en una discapacitat invisible, tot i que a Europa hi hagi un cas per cada 100 naixements i a Espanya, unes 450.000 persones diagnosticades. “És un trastorn molt més comú del que sembla i s’ha de visibilitzar. Cal més comprensió, més informació i més històries normalitzades”, comenta l’il·lustrador Óscar Alonso. “Una bona amiga que treballa amb nens amb autisme em va explicar la seva experiència i és increïble com de confús estava sobre el tema. No és que les persones amb autisme no tinguin capacitat per comunicar-se, és que ho fan de forma diferent; a través de la música o de pictogrames, per exemple. Perquè encara que la majoria fem servir paraules, en realitat hi ha formes infinites de comunicar-se i compartir experiències”.