Digues-me de què treballes i et diré com ets. La feina és identitat. És seguretat. És satisfacció personal. Les nostres ocupacions ens permeten ser més autònoms. Ens permeten somiar amb projectes de vida: des de tenir fills fins a donar la volta al món o muntar un grup de música chiptunes tropical. Tu decideixes. El que és evident és que tenir una feina digna i de qualitat és positiu per a tu, per a mi i per a qualsevol. Però encara ho és més per a les persones amb problemes de salut mental. Perquè per a totes elles la feina és, a més, un vehicle per normalitzar la seva situació. Una eina per sentir-se part activa de la societat. I una perxa per a la seva recuperació. “En aquest context, el més important no és la feina en si, sinó el ventall de possibilitats que obre”, diu l’il·lustrador Alexis Bukowski. “Jo mateix he patit ansietat, una condició molt habitual però que fins i tot avui en dia encara està envoltada de misteri i prejudicis, quan en realitat els problemes de salut mental s’haurien de tractar amb la mateixa naturalitat que un constipat”. Perquè, per a molts, obrir la porta de la feina cada dia significa un món sencer.