Al Dia Europeu de la Solidaritat entre Generacions, l’il·lustrador Dalmaus ens explica una cosa que acostuma a veure mentre passeja per la ciutat: gent gran sola i gent gran acompanyada… i la petita però gran diferència que hi ha entre les dues. “Quan va morir l’àvia, l’avi Miquel ho va passar molt malament. Jo era petit i justament començava vacances, així que vaig anar a viure amb ell durant un mes. Moltes vegades l’ajudava al jardí i un dia un veí li va dir: “Quina sort que tens que el net t’ajudi al jardí!”. Ell li va contestar: “No és pel jardí, és per la companyia”. Ningú hauria de sentir-se sol. I menys encara la gent gran, que és, a més, de qui més podem aprendre”.