“Sobretot, no sortiu de casa”, escrivia fa poc en Dalmaus en un grup de WhatsApp familiar. Ho va fer amb tota la bona intenció que li cabia al cor, però una de les cosines li va respondre amb un cop de realitat: “No tots ho podem fer. Ta cosina és farmacèutica, per exemple”. Això li va fer canviar la percepció. “Parlem sempre de sanitaris, de treballadors del sector de l’alimentació. Però, a més d’aquests professionals, hi ha infinites persones que són al carrer perquè nosaltres ens puguem quedar a casa”, explica l’il·lustrador. Per a ell, els aplaudiments de cada dia a les vuit del vespre estan dedicats a tots ells, com si fossin un equip i nosaltres els seguidors. “Un equip que es diu Esperança. I que té infinites cares. Aquesta vinyeta és un petit tribut a totes les persones que s’estan deixant la pell perquè puguem continuar forts en aquests temps tan complicats. No hi ha aplaudiment ni paraules que els puguin agrair tot el que fan. Però tot i això, ho hem de continuar fent”.