A l’avi de Dalmau Oliveras li encantava explicar acudits. “Era l’Eugenio de la família”, recorda amb tendresa. Llegia acudits, els memoritzava i després aprofitava les trobades familiars per explicar-losa la seva manera. Fins que un dia, els nets van començar a gravar-lo. “Normalment, després de sopar, ens assèiem al menjador per escoltar com explicava acudits. Mentrestant, jo els gravava. Avui tenim cinc CD amb els seus acudits explicats com només ell ho feia. Aquest record és molt valuós per a tota la família. Però ho és molt més el temps que vam passar junts”, recorda l’il•lustrador. De fet, les vivències de l’artista amb el seu avi han servit de font d’inspiració per crear aquesta vinyeta, que vol sensibilitzar sobre el valor de l’acompanyament a la gent gran i del valor de la seva visió i experiència, que no només aporten al si d’una família, sinó també a la societat, de la qual formen part activa. “Vaig voler buscar un moment en les nostres vides que contrastés amb la soledat que una bona part de la gent gran sent en aquesta etapa de la vida. I irremeiablement vaig arribar al moment del naixement, en què estem més emparats i acompanyats. Això ens recorda que som éssers interdependents durant tota la nostra trajectòria vital, tant al principi com al final. I que venim al món per a això, per estimar i per ser estimats en qualsevol moment de les nostres vides”.